Un any més. Passejades entre el Kursaal i el Teatre Victòria Eugenia creuant el pont, entrepans de calamars amb allioli del Juantxo en sortir del Teatre Principal, converses cinèfiles a cada cantonada de la ciutat basca, i, sobretot, moltes pel·lícules. Un any més al gran Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià.
Després de vuit dies de festival i més de 25 pel·lícules vistes, fer un llistat de les més recomanables que he vist no és una tasca fàcil. Com us podeu imaginar, el cos humà d’un jove cinèfil que respecta la seva salut i el seu estat psicològic i físic (a vegades), veure tota la programació que oferia la 71 edició del Zinemaldia era impossible. Tot i haver-me perdut algunes joies que han passat per les sales de la ciutat com l’esperada Cerrar los ojos de Víctor Erice, o l’última de Todd Haynes May December, he pogut degustar la majoria, i per això aquí us deixo el que, des del meu punt de vista, han estat les pel·lícules més recomanables del Festival. Comencem!
1. Kimitachi wa Do ikiruka / The Boy and the Heron
Estrena: 8 de desembre
2. Perfect Days
La nova pel·lícula de Wim Wenders, prolífic director de grans films com El cielo sobre Berlín o París Texas, arriba al Teatre Victòria Eugenia de Donosti per demostrar com el director alemany construeix a la perfecció els seus famosos protagonistes. Aquesta descripció de personatge detallada i immersiva ens presenta la vida diària d’un netejador de banys públics de Tòquio que ens ensenyarà a apreciar els bonics i petits detalls del nostre dia a dia. Tot i el seu ritme lent i pausat, la pel·lícula aconsegueix contagiar un somriure a tots els espectadors del Festival que fugen del drama i el pesar, per enfonsar-se en el “bonrollisme” de les petites coses que ofereixen la vida.
Estrena: principis 2024
3. La sociedad de la nieve
Estrena: desembre 2023 a Netflix
4. Fingernails
Estrena: 27 d’octubre 2023
5. Kaibutsu /Monster
Estrena: Ja a cinemes
6. Un amor
La pel·lícula més debatuda del festival es mereix un lloc en aquesta llista. No només perquè Isabel Coixet, després de la seva reputació i la seva ja aplicada experiència, aconsegueix transmetre tensió i angoixa mitjançant la seva direcció neta; sinó que a més, totes les discussions que se sentien a les sortides de les sales arran de l’admiració i odi que aixecava la pel·lícula dona com a resultat una interessant reflexió de la qual poder parlar i raonar. Per a molts, el millor film de la directora, per a altres, un projecte mal executat que sense coneixements previs del llibre en què es basa crea un mar de preguntes sense respondre i una amalgama de recursos cinematogràfics sense sentit. I aquí és on jo formulo aquesta pregunta: Ha de venir abans la pel·lícula o el llibre?
Estrena: 10 de novembre
7. Bastarden / The promise land
Mads Mikkelsen ens agrada a tothom. En això es podria resumir aquesta breu crítica. Però The promise Land no és només la brillant actuació de l’actor protagonista. Una història de venjança i esperança, situada a Dinamarca, on acompanyem Ludvig Kahlen, un pobre soldat que amb totes les seves forces farà tot el possible per cultivar la terra del param de Jutlàndia i així aconseguir riquesa, honor, i enemics. Una pel·lícula atmosfèrica en què no podrem deixar de mirar la intensa mirada de Mikkelsen al costat de la seva ja madura i ombrívola faç. Déu meu, quin bon actor que és Mads Mikkelsen!
Estrena: 29 de decembre
8. PUAN
Una classe magistral de filosofia. Aquesta divertida i alhora profunda tragicomèdia argentina s’ha endut la concha de plata a la millor interpretació protagonista per Marcelo Subiotto i la concha de plata al millor guió. Hi tractem la vida de Marcelo, un professor de Filosofia que es disputarà el seu anhelat lloc com a titular de la càtedra, en contra de Rafael, un brillant i seductor col·lega que ha tornat d’Alemanya. Aquesta batalla filosòfica ens mostrarà els secrets de la pedagogia acompanyats de còmiques escenes en què no podràs parar de riure.
Estrena: 5 d’octubre
9. Fallen Leaves
Les mirades a l’infinit, les pauses incòmodes i els personatges inexpressius i estranys són elements tradicionals al cinema de l’aclamat director finlandès Aki Kaurismäki, i com era d’esperar, Fallen Leaves el té tots. Els seus curiosos protagonistes, les tristes, grisenques i buides ubicacions per on es mouen, i l’aromàntica història que transiten fan d’aquesta pel·lícula una irònica representació del món cinematogràfic. Però el millor és, sens dubte, les seves picades d’ullet al cinema clàssic i l’autoconsciència del cinema del director i les seves crítiques respectives.
Estrena: 29 de desembre
10. La estrella azul
Una de les grans sorpreses del festival. El primer llargmetratge del director aragonès Javier Macipe demostra el paper de la música i el seu valor unitiu, mitjançant l’íntima història del músic Mauricio Aznar, en el seu afany per trencar estereotips i retrobar-se amb la seva vocació. El film busca desfer fronteres i unir mons mitjançant la música i fent ús del metacinema decideix traspassar el límit ficcional per tal de mostrar a l’espectador com el cinema i la música no només són instruments i mitjans per transmetre un missatge. Són un sentiment. Una pel·lícula completament recomanable pels amants de l’art i per aquells que viuen la música.
Estrena: Principis de 2024
