Un any de cine a la xarxa i al teu costat

Us he de confessar una cosa… Ara fa un any estava molt nerviós. Feia molt poc que havia obert la paradeta online d’El cinèfil i tot eren neguits, pors i incerteses. Teníem un petit equip inicial i feia unes setmanes que treballàvem en les primers notícies, reportatges i articles d’opinió. Tot i les incerteses ràpidament vam veure que aquell projecte que tot just estava a les beceroles no només tindria continuïtat sinó que seria un (moderat) èxit.

Si l’arrencada va ser bona, el que ha vingut després ha estat encara millor. Les nostres sospites es van confirmar. Per un costat hi ha un públic cinèfil ansiós de novetats, reflexió i opinió sobre cine. Fins aquí res de nou… El que sí era, en certa manera, una novetat és que un mitjà de comunicació es dediqués exclusivament a això en llengua catalana (oh! miracle). Tampoc és nou fer servir les xarxes socials (Facebook, Twitter, Instagram) per fer difusió dels nostres continguts. El que potser sí era excepcional és que el tipus de notícies ofertes no parlessin de l’últim divorci de Hollywood, el darrer rumor sobre el càsting de tal blockbuster o les fotos de vés a saber quina actriu amb vés a saber quin actor. En altres paraules, a El cinèfil ens centrem en la informació, les novetats, la crítica i tot això ben amanit amb més de 25 col·laboradors que regularment escriuen sobre el seu terreny d’expertesa dins el gran espectre que és el cinema. A més, al llarg d’aquests 12 mesos de vida no només hem publicat un munt de continguts (més de 1.000!) sinó que també hem organitzat un cicle de preestrenes de cinema català, hem confeccionat el programa de cine de dos festivals de novel·la negra i hem col·laborat sent mitjà oficial en diverses iniciatives com el Cicle de Dones Directores o el Festival Sant Cugat Fantàstic per posar només dos exemples.

I això no ha fet més que començar. De fet, la propera activitat que organitzarem serà la 1a Festa del Cinema Català, una mostra del nostre cinema que ens servirà d’excusa per celebrar junts aquest primer aniversari d’El cinèfil. I com que no ens aturem també portarem el cinema català (i en català) a Madrid en col·laboració amb el FIC-CAT i el Cercle Català de Madrid.

El triomf del cinema català

Al llarg d’aquest primer any hi ha hagut molts articles que han tingut molt èxit. A més d’un li sorprendrà el rànquing dels continguts més llegits que farem públic ara mateix. No sense dir-vos abans que en un any hem acumulat més de 150.000 lectures als nostres continguts cinèfils! Una notícia que ens fa immensament feliços i que us agraïm de tot cor.

Ni superherois, ni blockbusters, ni Oscars, Goyas o Gaudis… L’article més viral d’El cinèfil parla de La riera. El va escriure l’Anna Amat i parla de la tràgica mort del Claudi (Pere Arquillué) que va deixar orfes les sobretaules de les llars catalanes. En el numero dos hi tenim una entrevista a un dels actors més prolífics del cinema català que ara ha fet el salt a la política. Parlem de l’entrevista a Juanjo Puigcorbé on, a banda de parlar dels seu darrer film, mencionava “els problemes” que li ha comportat la seva ideologia política. Tot seguit hi trobem una notícia sobre l’obertura dels cinemes Alba Texas a València fet que ens fa pensar que tenim uns quants lectors més avall de l’Ebre. Tancant la llista dels cinc més llegits hi trobem un reportatge de la Luana Valls sobre cinc catalans que han triomfat a Hollywood i a continuació la crítica d’Incerta glòria de l’Ignasi Juliach, la més llegida de les més de 150 crítiques que hem publicat.

Suposo que veieu per on van els trets, oi? Què tenen en comú aquest articles del Top 5? Tots ells parlen d’alguna manera de cinema català. És a dir, si algun buit ha omplert El cinèfil (a banda del d’informar diàriament sobre cinema en llengua catalana) és el de les notícies i reflexions sobre el nostre cinema. I com no podia ser d’una altra manera ho continuarem fent a la vegada que lluitem per fer-nos un lloc al pis de dalt dels mitjans de referència sobre el món audiovisual. Per què la nostra intenció és continuar informant-vos, seguir organitzant esdeveniments cinèfil i no deixar de reflexionar i opinar sobre aquesta afició que compartim que també és un art. Esprem que ho gaudiu, que ho compartiu i que tot plegat només sigui el principi d’una bonica amistat.