La pel·li està bé però em va agradar més el còmic

Els primers deu dies de l’estrena al cinema de Deadpool acumulava més d’un milió d’espectadors a l’estat espanyol, i la xifra sembla que va en augment. La pel·lícula basada en els còmics de Marvel mantenia el seu nom en anglès en el títol malgrat aquí el coneixem i el llegim des de sempre amb el nom en castellà de Masacre, recuperant la periòdica polèmica sobre la traducció o no del nom de les pel·lícules i/o dels personatges (recordeu ara tot just fa un any de l’estrena d’Ant Man?). En tot cas, poden passar dues coses: que ja coneguis el personatge i sàpigues perfectament què s’ha publicat d’ell, o que no el coneguis i t’interessi llegir-ne alguna cosa.

Vet aquí que l’editorial Panini Cómics, responsable de publicar la llicència de Marvel en castellà, recupera, en una edició més que correcta, el Deadpool de Joe Kelly, pàgines publicades originalment a finals de la dècada dels noranta i reconegut com una de les millors etapes creatives del personatge, recollit ara en un volum en tapa dura de 608 pàgines. I penses que el que ha fet l’editorial és encertat, aprofitar l’empenta de l’estrena i la campanya publicitària per publicar còmics del personatge, com ho fan totes les editorials, evidentment. I penses que amb aquestes xifres d’espectadors en vendran centenars de milers d’exemplars… doncs no. Això és perquè de fet hi ha una tercera opció: que no t’interessi llegir res del personatge en qüestió.

La nostra societat ha passat de ser una gran lectora d’historietes als anys setanta i vuitanta, a tenir uns números de lectors força discrets, i més si ens comparem amb les vendes de països veïns al nostre i dels que presumim de tenir moltes coses en comú (recordeu la pregunta ¿Y la europea? Doncs l’europea llegeix més que nosaltres). Per diferents motius molts lectors de còmics van deixar de ser-ho a l’arribar a l’edat adulta, i s’ha mantingut així durant molts lustres. Recuperar aquells lectors, mantenir els fidels i incentivar-ne de nouvinguts és un dels grans reptes del sector editorial, promovent esdeveniments com els salons i festivals o participant en les celebracions del dia del llibre. Un 23 d’abril on la historieta ha de fer considerables esforços per a que la tractin al mateix nivell que la resta de lectures (de fet per molts mitjans de comunicació els còmics no apareixen mai a cap rànquing de cap tipus, pràcticament en cap moment de l’any).

Si el mes de febrer Deadpool era el protagonista a les sales de cine aquest març ha estat el mes de Batman vs Superman. Independentment de si t’ha agradat més o menys la pel·lícula, et recomano les lectures que l’han inspirat. En el cas de Batman: El regreso del Caballero Oscuro, de Frank Miller, per cert, gran convidat del proper Saló Internacional del Còmic de Barcelona la primera setmana de maig, i del que com a novetat es publicarà la tercera part guionitzada pel mateix dibuixant, després d’El contraataque del Caballero Oscuro. En el cas de Superman, la recomanació passa pel clàssic La muerte de Superman.

I relacionat amb La liga de la Justicia, avançant-nos a la propera pel·lícula podeu llegir Crisis en tierras infinitas (i si no l’encerto igualment gaudireu de la seva lectura) del guionista Marv Wolfman i el dibuixant George Pérez, que en 1985 van celebrar els cinquanta anys de DC Comics amb un gran esdeveniment al seu univers, reordenant i impulsant de nou totes les col·leccions i personatges de l’editorial (ep, sembla que de forma similar al que es pretén ara amb la tanda de pel·lícules anunciada de personatges de DC).

I si parlem en futur, el mes d’abril (i maig, ja veureu que també) el mes serà de Captain America: Civil War. Recordeu que va fer l’editorial fa un parell de mesos? Doncs sí, de nou tenim no una sinó dues publicacions molt recomanades en una edició especial: els integrals Civil War i Capitán América Civil War. Les editorials (i les productores) saben molt bé que no tothom ha llegit els còmics, per tant, dissenyen els seus productes també per a un públic esporàdic amb ganes de llegir-ne més però sense l’ànim d’endinsar-se en un tot un complet univers de superherois, així que tots els títols recomanats en aquest article els poden llegir perfectament qualsevol lector neòfit en aquests universos.

Però si de les estrenes a la cartellera d’aquest mes haig d’escollir una pel·lícula adaptada sens dubte em quedo amb la deliciosa Nuestra hermana pequeña, dirigida per Hirokazu Koreeda, un calidoscopi d’emocions i personalitats ben diferents i magistralment ben exposades d’una història al voltant de tres germanes que conviden a viure amb elles a la desconeguda germana petita fruit de les segones núpcies del pare, la mort del qual desencadena tota la història. La pel·lícula és l’adaptació del manga Kamakura Diary, d’Akimi Yoshida, publicat el 2007, i que de moment només el podem llegir en francès… o en japonès, és clar. ¿El podrem llegir algun dia en castellà i/o català? Doncs, probablement, la resposta la tenim entre tots.