Els primers deu dies de l’estrena al cinema de Deadpool acumulava més d’un milió d’espectadors a l’estat espanyol, i la xifra sembla que va en augment. La pel·lícula basada en els còmics de Marvel mantenia el seu nom en anglès en el títol malgrat aquí el coneixem i el llegim des de sempre amb el nom en castellà de Masacre, recuperant la periòdica polèmica sobre la traducció o no del nom de les pel·lícules i/o dels personatges (recordeu ara tot just fa un any de l’estrena d’Ant Man?). En tot cas, poden passar dues coses: que ja coneguis el personatge i sàpigues perfectament què s’ha publicat d’ell, o que no el coneguis i t’interessi llegir-ne alguna cosa.

Vet aquí que l’editorial Panini Cómics, responsable de publicar la llicència de Marvel en castellà, recupera, en una edició més que correcta, el Deadpool de Joe Kelly, pàgines publicades originalment a finals de la dècada dels noranta i reconegut com una de les millors etapes creatives del personatge, recollit ara en un volum en tapa dura de 608 pàgines. I penses que el que ha fet l’editorial és encertat, aprofitar l’empenta de l’estrena i la campanya publicitària per publicar còmics del personatge, com ho fan totes les editorials, evidentment. I penses que amb aquestes xifres d’espectadors en vendran centenars de milers d’exemplars… doncs no. Això és perquè de fet hi ha una tercera opció: que no t’interessi llegir res del personatge en qüestió.
La nostra societat ha passat de ser una gran lectora d’historietes als anys setanta i vuitanta, a tenir uns números de lectors força discrets, i més si ens comparem amb les vendes de països veïns al nostre i dels que presumim de tenir moltes coses en comú (recordeu la pregunta ¿Y la europea? Doncs l’europea llegeix més que nosaltres). Per diferents motius molts lectors de còmics van deixar de ser-ho a l’arribar a l’edat adulta, i s’ha mantingut així durant molts lustres. Recuperar aquells lectors, mantenir els fidels i incentivar-ne de nouvinguts és un dels grans reptes del sector editorial, promovent esdeveniments com els salons i festivals o participant en les celebracions del dia del llibre. Un 23 d’abril on la historieta ha de fer considerables esforços per a que la tractin al mateix nivell que la resta de lectures (de fet per molts mitjans de comunicació els còmics no apareixen mai a cap rànquing de cap tipus, pràcticament en cap moment de l’any).

I relacionat amb La liga de la Justicia, avançant-nos a la propera pel·lícula podeu llegir Crisis en tierras infinitas (i si no l’encerto igualment gaudireu de la seva lectura) del guionista Marv Wolfman i el dibuixant George Pérez, que en 1985 van celebrar els cinquanta anys de DC Comics amb un gran esdeveniment al seu univers, reordenant i impulsant de nou totes les col·leccions i personatges de l’editorial (ep, sembla que de forma similar al que es pretén ara amb la tanda de pel·lícules anunciada de personatges de DC).


