El Cinèfil
Els casos de Valtònyc, Pablo Hasel i Elgio, al documental ‘No callarem’

El dissabte 29 d’octubre, els cinemes Aribau de Barcelona acolliran l’estrena del documental No callarem, centrat en els casos de repressió contra la llibertat d’expressió dels joves músics Valtònyc, Pablo Hasel i Elgio.

Dirigit per Claudia Arribas, Violeta Octavio i Carlos Juan Martínez, el film forma part de la secció oficial nacional de l’In-Edit, que se celebra a Barcelona del 27 d’octubre al 6 de novembre.

No callarem mostra les vides de Valtònyc, Pablo Hasel i Elgio, el seu dia a dia en l’actualitat, i inclou l’única entrevista que s’ha pogut fer a Pablo Hasel des de la presó. Tots tres comparteixen una història de vida similar: des de ben petits va créixer en ells una necessitat per denunciar injustícies i fer visibles els abusos i violències exercides per l’estat, les forces policials i, en especial, la Corona espanyola, a través de la música rap.

El document aborda tant des d’una perspectiva personal com artística les experiències que han portat als tres rapers a convertir-se en represaliats polítics, així com en les conseqüències que té la repressió a les seves vides.

No callarem va rebre un impuls important gràcies a una campanya de Verkami que va aconseguir recollir 89.000 euros que s’han dedicat a la producció i difusió de la pel·lícula.

Banda sonora inèdita

Al documental, tres cantants conversen amb els tres represaliats: Yolanda Sey, Ana Tijoux i Bittah (Tribade) versionen lletres dels rapers i també en creen de noves en cançons inspirades en ells, cadascuna amb el seu toc personal, creant així una banda sonora única i genuïna per al film. També s’hi sumen amb cançons creades per a l’ocasió Sra. Tomasa, Irene Reig, Las Bajas Pasiones, Mateu Matas ‘Xurí’, Za! i un monòleg d’Albert Pla.

Les noves versions de les lletres condemnades interpretades per diferents artistes representen un acte de solidaritat entre persones claus en l’escena musical actual i els tres rapers.

Els fets

Elgio i els onze membres de La Insurgencia van ser condemnats el juny del 2020 a sis mesos de presó que no hauran de complir a condició que no els sumin noves condemnes que ascendeixin a un total de dos anys i un dia.

La justícia belga rebutja l’extradició de Josep Valtònyc el maig de 2022 tot i que Espanya demana al raper un total de deu anys i mig de presó per injúries a la corona, amenaces i enaltiment del terrorisme. Ha rebut més de 500 amenaces de mort que l’obliguen a canviar de domicili recurrentment.

En el moment de l’entrevista al documental, Pablo Hasel complia condemna de dos anys i un mes de presó. El juliol de 2022 es va elevar a un total de set anys i mig de presó de ferm. La mare de Hasel té un procés penal obert per manifestar-se en favor del seu fill, igual que molts altres membres del seu entorn proper i grup de suport.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa