El cinema dintre del cinema és un dels temes més agraïts i del que més gaudeixen els aficionats. Al llarg de la història, per no estendre’ns massa, hem tingut exemples brillant com El crepúsculo de los dioses, Ha nacido una estrella (que inclou diferents versions en diferents moments) i, més recentment, The Studio, la sèrie de Seth Rodgen que s’acaba d’endur uns quants premis Emmy. El cinema dins el cinema és, doncs, un subgènere sucós on a través de la ficció es poden explicar des de problemàtiques internes de la indústria fins tafaneries i cotis de la indústria fílmica.
Jay Kelly de Noah Baumbach entra directament en aquest subgènere per explicar-nos l’intent de resurrecció d’una vella glòria de Hollywood que encarna George Clooney. Jay és un actor d’acció en un moment de decadència que, amb el pretext de reconciliar-se amb la seva filla de viatge per Itàlia, accepta un homenatge d’un festival italià. El que comença com la desesperada necessitat de compartir, per sorpresa, temps amb ella, acaba esdevenint un viatge introspectiu, no exempt de patetisme, per intentar retrobar-se amb ell mateix i amb el món. Pel camí, Jay Kelly descobrirà la falsa excentricitat, que explota al seu representant i que a Europa és una persona estimada.
Baumbach i Clooney juguen amb la cara B de Hollywood
Noah Baumbach és el director d’aquesta comèdia hollywoodiana. Baumbach és un desl responsable del to irònic del guió de Barbie, coescrit amb Greta Gerwig. Va tenir el seu moment més destacat amb l’èxit d’Historia de un matrimonio, però aquest humil crític prefereix les seves comèdies indies com Frances Ha i Margot i la boda. Però tornant a Jay Kelly cal dir que aspira a ser una comèdia boja sobre un món que tant Clooney com Baumbach coneixen molt bé. Té molts moments hilarants i divertits, però es veu llastrada per un guió que no sap combinar amb equilibri humor i drama, essent aquests darrers passatges una mica pesants. Ens hauria agradat un guió més passat de voltes i menys ocupat de la baixada als inferns del protagonista.
Un dels atractius de les pel·lícules que parlen del cinema és que, sovint, compten amb repartiments importants d’actors i actrius que es presten al joc i ironia proposat pels films. En aquest cas Jay Kelly compta amb la complicitat de George Clooney que ha vist en el film una manera d’ironitzar sobre la seva carrera i el seu estatus d’actor. Adam Sandler, que interpreta el sofert representant de Jay, no està a l’altura de Clooney tot i que el seu paper és un dels entranyables i més ben escrits de la cinta. Al film també hi apareixen unes divertides Laura Dern i Alba Rohrwacher, i petits papers per Patrick Wilson i Greta Gerwig. Finalment, i cal destacar la recuperació d’Stacey Keach, l’enyorat agent Mike Hammer, en el divertit paper de pare de l’artista.
Veredicte
El millor: Hi ha moltes coses bones però una a destacar, perquè ningú es despisti, seria el pla seqüència dels títols de crèdit inicials.
El pitjor: Algunes escenes no tan divertides que trenquen el ritme.
Nota: 7
