El 26 de novembre de 2025 s’estrena la cinquena temporada de Stranger Things. Us en recordeu, de la darrera temporada? Jo tampoc. I és normal, perquè es va estrenar el maig de 2022. Tres anys i mig d’espera. I el que abans era una excepció, ara s’ha convertit en la norma. Més de tres anys fins que vam poder veure la nova temporada de Severance, o la temporada final d’El conte de la criada, i el que haurem d’esperar per tornar a veure The last of us, o La Casa del Drac, o Euphoria, que tornarà el 2026 quan l’anterior entrega era d’inicis de 2022!
Sèries: de la televisió al streaming
El temps d’espera entre temporades s’ha convertit en una cosa gairebé insuportable. Antigament, i no parlo de fa tants anys, les sèries emetien temporades cada any. No només això, sinó que, a més, aquestes superaven els vint capítols. I no és que tinguessin menys qualitat per fer-ho, perquè estem parlant de sèries com Lost, Friends, Prison Break o 24.
L’aparició dels serveis en streaming va fer que això canviés, perquè les produccions ja no estaven lligades a un calendari de programació anual, sinó que tenien tota la llibertat del món per estrenar quan més els convingués. D’entrada, aquesta flexibilitat podia semblar més una benedicció que un problema, però factors com la pandèmia del 2020 o la vaga de guionistes de 2023 només van fer que la distància entre temporades augmentés fins a convertir-se en la normalitat que ens toca viure ara, amb uns tempos molt més similars als de les seqüeles de pel·lícules que al que havia estat la televisió.
L’espera es converteix en oblit
Aquesta separació provoca problemes com el del ritme de creixement dels infants, que d’una temporada a l’altra han crescut dos pams. I aquí tenim el clar exemple de Stranger Things, on si compares els protagonistes de la primera temporada amb els d’ara sembla que siguin personatges diferents. A la nova sèrie de Harry Potter per HBO, volen rodar les temporades de forma molt consecutiva precisament per evitar aquest problema.
Ara bé, el gran problema dels llargs temps d’espera és que la gent oblida què havia vist, i abandona. El joc del calamar va suposar un èxit històric el setembre de 2021, però quan es va estrenar la segona temporada el desembre de 2024, el momentum havia mort, i va passar molt més desapercebuda. Quan trigues tant a tornar a una sèrie que t’havia agradat, sovint no recordes ni què era el que t’agradava, acabes perdent l’interès i ja no hi tornes perquè l’oferta és tan àmplia que ja tens una altra novetat que et crida l’atenció.
És per això que la gent cada vegada mira més minisèries – i que se’n fan més -, perquè saben que té un inici i un final i no caldrà esperar anys per continuar amb la història. I és una llàstima, perquè no hi ha res com seguir els teus personatges preferits al llarg dels anys (però, si us plau, sense haver d’esperar tant!). Per sort, encara queda esperança en sèries que demostren que es pot mantenir la qualitat estrenant cada any, com The Bear o Only murders in the building. Apreneu d’elles i tornem a una època en què no era possible tenir dos fills i canviar tres cops de feina abans de veure tornar la teva sèrie que fa tres anys et va semblar estimulant.
