Anar al cinema a veure una pel·lícula no és el mateix que veure-la al menjador de casa. És un espai que comparteixes amb altres persones i, per tant, hi ha un seguit de normes de comportament que tots hauríem de tenir clares. Sí, són senzilles i evidents, però massa sovint ens trobem amb qui no les compleix. És per això que us porto una guia de 6 normes de conducta que tothom hauria de seguir per fer de les sales de cinema un lloc millor.
1. Puntualitat
Arribar tard als llocs ja és una falta de respecte per les persones que t’esperen. Però és que en el cas del cinema no només molestes a l’acompanyant que potser s’ha perdut la primera escena per culpa teva, sinó a tots els espectadors. Les llanternes obertes per trobar la fila correcta, els xiuxiuejos preguntant quin és el seient o haver-se d’aixecar per deixar passar algú m’han esgarrat més d’un inici de pel·lícula. Arribeu a l’hora, no és tan difícil.
2. Deixa el mòbil
Al cinema hi anem per desconnectar i per endinsar-nos en una realitat diferent. Tan difícil és no mirar el mòbil durant un parell d’hores? Perquè en una sala absolutament fosca, quan hi ha una pantalla que brilla és inevitable que els teus ulls s’hi dirigeixin, expulsant-te de la realitat en què t’havies endinsat. I si es tracta d’una emergència, si no hi ha més remei que mirar-lo, com a mínim feu-ho amb la brillantor al mínim, que he vist mòbils que sembla que vulguin enviar senyals de llum a l’espai exterior! Ah, i no caldria ni dir-ho, però poseu-los en silenci (recomano el mode avió i oblidar-te de problemes).
3. Ni fotos ni vídeos
Lligat amb el punt anterior, el cúmul d’algú que agafa el mòbil és que faci fotos o, fins i tot, vídeos de la pel·lícula. Més enllà dels problemes legals, un cinema no és un concert, i no hi ha cap necessitat de demostrar que has anat a veure aquell film. Si ho dius, no ho preocupis, que els teus amics et creuran. De penjar un fragment a les xarxes només en treus que fer espòiler a qui encara no l’ha vist, de manera que molestes tant els que són a la sala amb tu com als de fora. D’això se’n diu matar dos pardals d’un tret.
4. Silenci
Sí, totes les normes són molt evidents. Però qui no s’ha trobat algú que no callava al cinema? T’espatlla per complet el visionat. Si us plau, feu el favor de callar, perquè desconcentra moltíssim. Està permès un comentari en veu baixa al del costat per assenyalar que aquesta actriu és la mateixa que vau veure en una sèrie l’altre dia, però no volem saber cada opinió que tens sobre el que estàs veient i, encara menys, que us poseu a parlar de la vostra vida personal! Jo he pagat per escoltar el DiCaprio i la música del Hans Zimmer, no per saber què t’ha dit la psicòloga sobre la teva relació oberta!
5. No es pot menjar de tot
Hi ha cinemes que s’han convertit gairebé en restaurants. Totalment en contra. Al cinema no s’hi va a menjar. Hi ha un aliment que històricament s’ha associat a les pel·lícules i que com a societat hem acordat que és acceptable: les crispetes. Cap problema. Fins i tot, s’accepten també llaminadures, evitant, per favor, les que estan embolicades amb un plàstic que fan molt de soroll en desembolicar-se. Però no em vingueu amb natxos ni hamburgueses, que no som als Estats Units!
6. Neteja en marxar
Segur que de petits us van ensenyar a deixar els llocs millors de com els heu trobat. El cinema no és una excepció. És cert que a vegades no pots evitar que alguna crispeta quedi perduda pel seient o per terra, però, com a mínim, recolliu la beguda i el recipient de les crispetes, prou feina tenen ja els que passen a netejar després i no costa res. Ho llanceu a les escombraries que sempre hi ha a la sortida i abandoneu el cinema satisfets d’haver complert amb les sis normes de comportament d’un cinèfil com cal.
Extra: excepcions
Les normes només són normes, i no sempre s’han de complir. Un ha de saber llegir en quin tipus de projecció es troba per saber com comportar-se. Però és evident que quan Tobey Maguire i Andrew Garfield van aparèixer per sorpresa a Spider-Man: No way home, els crits i aplaudiments estaven més que permesos, o que pot haver-hi xivarri, fins i tot menjar i mòbils, en una projecció dels Gremlins a Sitges un divendres a les dotze de la nit. Al final, es tracta de tenir sentit comú per conviure tots millor dins les sales de cinema, que són un petit reflex de la nostra societat.
