Guy Ritchie, director britànic de cinema i televisió, sobretot de pel·lícules d’acció i crim, és més ben conegut per Snatch (2000), The Gentlemen (2019), Sherlock Holmes (2009), i The Man From U.N.C.L.E. (2015). Són pel·lícules, per falta de millor forma de dir-ho, per un públic majoritàriament masculí. Tot i així tenen el seu encant, i normalment són molt entretingudes i emocionants.
Ara ha tret la seva nova sèrie, Young Sherlock, disponible per Amazon Prime Video, amb 8 episodis de 30-40 minuts. Guy Ritchie ja va dirigir dues pel·lícules de Sherlock Holmes, al 2009 i 2011, amb Robert Downey Jr de detectiu, i Jude Law de Watson. La seva versió del personatge de Sherlock es va diferenciar de la imatge típica que tenim del detectiu, ja que incorpora això que fa tant be Ritchie, acció, combat a mà i persecució. Per tant, hi havia una expectativa per la nova sèrie de seguir el mateix ritme, i no ha decebut.
Young Sherlock: els orígens de la llegenda
La sèrie segueix a Sherlock Holmes, un noi jove de 19 anys, que després d’haver estat detingut per una petita delinqüència, es troba treballant a la Universitat d’Oxford com ajudant del conserge. Amb cada episodi que passa es presenten nous personatges i s’enrotllen noves pistes al gran misteri de la temporada, que s’entrellacen amb escenes de combat i persecució, on curiosament, el jove detectiu sempre es troba al mig.
Young Sherlock està dirigit a un públic jove i masculí, però aquesta vegada Guy Ritchie, tot i mantenir la seva essència britànica, en lloc de presentar personatges extremadament masculins i forts, fa una re-caracterització i aprofundiment d’aquests personatges tan emblemàtics. El Young Sherlock esdevé un noi que a part de ser superintel·ligent amb memòria fotogràfica, també té un punt immadur i emocional. Té els seus traumes, té un humor d’adolescent, i peca de veure el bo en les persones. També coneixem el seu nou amic, James Moriarty, abans que esdevé el seu arc-enemic, ja que encara no ha desenvolupat la seva faceta de psicòpata.
Les dones també són protagonistes
A més a més, la presència femenina, que tan sovint és decebent, acaba tenint més profunditat del que sembla. És massa comú que els personatges femenins tinguin l’única utilitat de marcar la casella de “dona poderosa” o “dona maldestre”, o simplement de ser objectificades. Però aquí veiem a diverses històries de dones que es desenvolupen amb gairebé la mateixa importància que el personatge principal, amb creixement personal, motivacions úniques, i personalitats diverses.
La sèrie incorpora a tota la família Sherlock, en lloc de seguir el format de detectiu solitari i misteriós, veiem a un Sherlock que rep el suport de la seva família, que creix i madura davant dels nostres ulls. Es podria comparar amb la sèrie del Tim Burton ‘Wednesday’, que curiosament també segueix a una ‘jove detectiu’. A la segona temporada de “Wednesday” es coneix millor a tota la família Adams, però el misteri té massa forats, i cau curt del que podria ser, amb la sensació que els membres de la família de la Wednesday han estat forçadament posats al guió.
En el cas del Young Sherlock, el format de drama de família funciona molt bé, ja que ajuda a crear un Sherlock amb més matisos, i desvelar el misteri darrere del detectiu. S’entén que pels fets d’aquesta primera temporada el Sherlock començarà a endurir com a persona, a convertir-se en un Sherlock que reconeixem més, fred, desconfiat i analític.
Interpretacions a l’altura de les circumstàncies
A més a més, les interpretacions són bones, i els episodis ben dirigits, amb una banda sonora fresca. Hero Fiennes Tiffin (Sherlock Holmes) fa una bona interpretació, i sembla que comença per fi a separar-se de la saga de ‘After’. També destaca la interpretació del prometedor actor irlandès Dónal Finn (James Moriarty), que aporta una energia especial a cada escena en què surt, i la Zine Tseng (Princesa Shou’an), que capta l’audiència igual que a ‘3 Body Problem‘.
Tot i no tenir el millor diàleg, amb humor que es queda una mica curt i immadur per algunes audiències, la sèrie és entretinguda, i fa molts girs i voltes sense perdre el fil inicial.
Veredicte
El Millor: Ritme d’acció i combat ràpid, un misteri estructurat correctament d’inici a final, amb girs inesperats i personatges ben construïts.
El Pitjor: El diàleg i l’humor és massa bàsic i pla, es podria haver treballat més.
Què sorprèn: Personatges femenins amb històries i personalitats interessants.
Veuria la 2a temporada?: Sí
Nota: 7,5
