Quan semblava que el gènere de superherois havia esgotat gairebé totes les seves variants possibles, Spider-Noir arriba per demostrar que encara hi ha espai per al risc, l’estil i la personalitat. La nova sèrie protagonitzada per Nicolas Cage transforma l’univers de Spider-Man en un relat de cinema negre ambientat en una Nova York dels anys trenta plena de fum, corrupció i ombres.
El gran encert de la sèrie és entendre que no cal imitar les fórmules habituals de Marvel. Aquí no hi ha multiversos inacabables ni batalles apocalíptiques. El centre de la història és Ben Reilly, un detectiu privat derrotat per la vida que ha d’afrontar els fantasmes del seu passat quan es veu obligat a recuperar la identitat de The Spider.
Visualment, Spider-Noir és una delícia. L’opció de veure-la tant en blanc i negre com en color no és un simple reclam publicitari: tota la posada en escena està concebuda com un homenatge als clàssics del cinema negre. Els carrers humits, les persianes projectant ombres impossibles i les femmes fatales creen una atmosfera tan absorbent que, sovint, sembla més una pel·lícula de detectius que una producció de superherois.
Un Nic Cage en plena forma
I després hi ha Nicolas Cage. L’actor troba aquí un dels seus papers més inspirats dels darrers anys. Entre Humphrey Bogart i el Cage més excèntric, construeix un protagonista cansat però magnètic, capaç de passar del drama a l’humor absurd sense perdre credibilitat. Bona part de l’encant de la sèrie descansa sobre les seves espatlles.
No tot és perfecte. Alguns girs argumentals són previsibles i la sèrie no sempre manté el mateix nivell emocional. En alguns moments sembla més interessada a recrear l’estètica noir que no pas a aprofundir en els seus personatges. També hi ha certa irregularitat tonal entre el drama detectivesc i el vessant més pulp i superheroic.
Malgrat això, Spider-Noir és una de les propostes més singulars que ha donat el gènere en anys. Elegant, atrevida i conscient de la seva extravagància, aconsegueix reinventar un personatge universal sense trair-ne l’essència.
Veredicte
Agradarà: als que els atrauen les històries de detectius clàssiques, l’estètica noir, els superherois diferents i un Nicolas Cage completament desfermat.
No agradarà: a qui busqui una sèrie Marvel convencional, plena d’acció constant i humor lleuger. Aquí el ritme és més pausat, atmosfèric i decadent.
Enganxòmetre: 7
Nota: 8
