“Difunto. Aquí le llamamos Difunto. Te haré llegar un glosario”.
Reinventar una trajectòria exitosa
No és agosarat afirmar que els germans Laura i Alberto Caballero són el referent més important de la ficció còmica espanyola dels darrers vint anys. Almenys, pel que fa a la televisiva. Estrenant-se amb un èxit impossible d’igualar com “Aquí no hay quién viva“, la dupla ha sabut mantenir-se al llarg dels anys explotant la fórmula dels conflictes veïnals. Per més que, qualitativament, fos molt inferior, no es pot negar que mantenir en pantalla una sèrie com “La que se avecina” durant quinze temporades és un èxit indiscutible.
Tot i així, el pas de la televisió a les plataformes d’ streaming ha permès que els dos germans madrilenys puguin allunyar-se dels seus treballs anteriors per endinsar-se en noves temàtiques i formats. La seva arribada a Netflix amb “Machos Alfa” ha estat també un èxit absolut, en camí d’una quarta temporada. En aquest cas, s’allunyaven de la sitcom veïnal per construir una sèrie molt més humana. L’humor, en aquest cas, no neixia de l’absurd i l’acudit protagonitzat per personatges estrambòtics, sinó dels dilemes i contradiccions d’un grup d’amics de mitjana edat en els seus intents d’adaptar-se a un món feminista que no acaben de comprendre. La ficció doncs, en aquest cas, arrelava més en la realitat però sense entrar en el terreny de la paròdia. Alhora, la durada més breu per episodi, fugint dels tempos televisius, aportaven dinamisme i frescor a la sèrie.
Morir de rialles
Però eus aquí “Muertos S.L“. Acabada d’aterrar a Netflix, malgrat les dues primeres temporades fossin de Movistar+, amb aquesta sèrie tornem a la sitcom. El lloc de treball, que ja fa dècades que ha substituït la família com el nucli de la sitcom, és aquí també el protagonista. I l’humor, ben negre i no apte per a tothom.
“Muertos S.L” ens trasllada al dia a dia dels treballadors de la “Funeraria Torregrosa”. D’entrada, la premisa promet. L’empresa, familiar, carrinclona i rància. Els treballadors, estrambòtics. L’acció de tot plegat arrenca amb dos fets transcendentals. Per una banda, l’arribada d’un becari, Morales, a l’empresa, que ens servira d’ulls i guia als espectadors. Per l’altra, la mort de Gonzalo Torregrosa, propietari fundador, que provocarà un gir absolut en el funcionament de l’empresa.
A partir d’aquí s’aniran destrenant les trames dels distints personatges principals: La lluita egòlatra de Dámaso (Carlos Areces), comercial funerari, per ascendir a la direcció; la incompetència de Nieves (Ascen López), vídua del propietari i catequista, incorporant-se a un càrrec pel qual n’és una absoluta incompetent; els absurds intents de Chemi (Diego Martín) per reinventar l’empresa amb patètiques estratègies de màrqueting; la investigació de Manuela per destapar els casos d’assetjament de Gonzalo… Tot això alhora que els velatoris, les autòpsies i les cremacions donen espai per situacions d’esbutzar-te de rialles.
Barrejant les influències de The Office i Six Feet Under amb el costumisme hispànic que dominen, Muertos S.L són tres temporades de riures sense aturador. Un estol de personatges entranyables i situacions entre l’absurd i la vergonya aliena que es trenen amb gràcia i fluidesa. Una mostra més de què els germans Caballero, per més que portin vint anys d’èxits, encara saben com renovar-se i triomfar en l’intent. I, per sobre de tot, un intent de treure pes i misticisme a la mort, rient-se d’ella per celebrar la vida.
Veredicte
Agradarà: Als amants de l’humor negre i les sèries en les que s’inspira, així com les anteriors dels creadors.
No agradarà: A gent excessivament sensible o amb un humor més blanc.
Enganxòmetre: 8
Nota final: 7
