La nova producció de Steven Knight per Netflix, House of Guinness, és una sèrie ben curiosa. Perquè no sembla que l’hagi fet ell, sinó un showrunner menys hàbil que, fan de la seva obra magna, Peaky Blinders, n’hagi volgut imitar l’estil amb poca traça. Així, la immaculada ambientació d’època, els cavalls trepitjant fang, les llargues gavardines fosques, els accents irlandesos i britànics, les discussions acalorades i els cops de puny hi són, però hi falta la profunditat, el matís, l’essència. Molta espuma per poca cervesa.
Un ‘Succession’ diluït
Com sabreu, la família Guinness va ser una de les més poderoses d’Irlanda gràcies a la seva producció cervesera. I House of Guinness en narra la història partint de la mort del seu magnat, Sir Benjamin Guinness, l’any 1868, que deixa en mans dels seus quatre fills el futur de l’empresa i la reputació familiar, per la qual cosa no estan preparats. La comparació aquí amb Succession és inevitable, perquè també són tres nois i una noia, on un és l’ovella negra, l’altra és víctima del patriarcat, i només dos poden tocar poder. I on constantment intenten demostrar del que són capaços davant la debilitat que els suposa la figura imponent del pare.
Ara bé, el Kendall, el Roman, la Shiv i el Connor eren més divertits, interessants i complexos que els germans Guinness. Arthur Boyle interpreta el germà gran, l’Arthur Guinness, un personatge que es veu arrossegat a assumir un paper que no desitja pel cognom que té. El seu germà Edward (Louis Partridge), en canvi, sí que té l’ambició de liderar l’empresa i expandir-la fins a l’altra banda de l’Atlàntic. I Emily Fairn i Fionn o’Shea fan dels altres dos germans, que la mateixa sèrie negligeix per complet, gairebé oblidant-ne l’existència en alguns dels vuit episodis que la formen.
Tots quatre formen part d’una aristocràcia totalment desconnectada de la realitat del poble irlandès, cosa que el guió s’esforça a mostrar. Però, a la vegada, ens empeny a empatitzar-hi – potser perquè una de les productores executives és Ivana Lowell, descendent real dels Guinness – manufacturant el mateix conflicte una vegada i una altra: la passió contra el deure. Cada un dels Guinness es veu forçat a un matrimoni sense amor mentre s’enamoren d’una altra persona, i aquesta reiteració del mateix dilema dilueix la força del que la sèrie vol explicar.
Una pistola sense bales
De fet, cap dels altres personatges de House of Guinness explora tot el seu potencial. James Norton devora el paper d’un cap de la fàbrica cervesera que d’entrada sembla un psicòpata, però acaba relegat a ser una peça més d’una trama romàntica. El mateix destí té el personatge interpretat per Niamh McCormack, que brilla com una de les líders dels fenians, els independentistes irlandesos que s’oposaven al domini britànic del qual els Guinness n’eren còmplices. I al pobre Jack Gleesson, odiat Joffrey a Joc de Trons, li torna a tocar fer de personatge insuportable com a bastard de la família que té l’única funció de mostrar l’exportació de la marca a Nova York.
D’aquesta manera, una sèrie que es presenta com irreverent i intimidant, es converteix ràpidament en un típic drama d’època. En cap moment hi ha la valentia de portar els personatges més enllà o de fer girs de guió veritablement inesperats, tot i que amenaci amb fer-ho. És com si carregués constantment una pistola, però no s’atrevís mai a disparar. I el resultat té un gust més insípid del que un hauria imaginat sobre una sèrie sobre la gran empresa cervesera.
Només al final de tot, quan som fora de pla, s’acaba disparant l’arma. Un cliffhanger per convidar-nos a veure una segona temporada sense haver resolt satisfactòriament aquesta. Un altre cop, més espuma que cervesa. No n’hi ha prou, Steven Knight, amb un gran disseny de producció i un parell de temacles de Fontaines D.C. i Kneecap per fer una gran sèrie. Per aconseguir-ho, igual que per servir una Guinness, cal delicadesa i subtilesa, i a House of Guinness n’hi falta.
Veredicte
Agradarà: als que els agradava Peaky Blinders més per la forma que pel fons.
No agradarà: a qui esperi més substància d’una sèrie de Steven Knight.
Enganxòmetre: 6
Nota: 5
