Alèxia Putellas s’ha acomiadat del Barça dient que preferia fer-ho ara que està a dalt de tot i en plenitud que no fer-ho més endavant, quan el seu rendiment comencés a declinar. El mateix han pensat el trio creatiu darrere de Hacks, Lucia Aniello, Paul W. Downs i Jen Statsky, que han decidit posar punt final a la sèrie amb una cinquena temporada en plena forma que torna a demostrar perquè aquesta brillant comèdia d’HBO ha estat una de les més premiades dels darrers anys.
Un tancament a l’alçada
I si Alèxia deixa un llegat inesborrable al Barça i a Catalunya, en general, també la temporada final de Hacks se centra en el tema del llegat. En aquest cas, el de la seva icònica protagonista, Deborah Vance (Jean Smart). Al final de la quarta temporada, quan era a Singapur amb la seva inseparable Ava Daniels (Hannah Einbinder), llegia la notícia al diari de la seva pròpia mort, i, no satisfeta amb els obituaris, decidia revertir la situació fent tot el possible per ser recordada com una gran comediant.
Les tribulacions i entrebancs per arribar a aquest objectiu són el fil conductor d’aquesta cinquena entrega, però la sèrie també troba el temps per tancar amb cura totes les trames i relacions que ha anat plantejant. La Deborah i la seva filla DJ (Helen Hunt) tenen un gran episodi per connectar com mai ho havien fet, el Marcus (Carl Clemons-Hopkins) rep per fi el reconeixement que mereix i el Jimmy (Paul W. Downs) i la Kayla (Megan Stalter), que han passat de ser uns secundaris prou divertits a competir per convertir-se en el millor de la sèrie, escalen fins a dalt de tot com a recompensa per tot el que han patit i treballat aquest temps.
Ara bé, la relació que més calia tancar és la que aguanta tota la sèrie, la de la Deborah i l’Ava, que en aquesta última temporada han estat més unides que mai. Tot i el seu egocentrisme (que en alguns moments les fa insuportables), la distància que les separava a l’inici s’ha anat reduint gràcies a tot allò que han après l’una de l’altra entre discussions i disputes que han anat desapareixent. I potser aquí Hacks ha perdut un punt de màgia, perquè la seva confrontació – generacional i de valors – era el conflicte que movia la sèrie, però ha trobat on agafar-se virant una mica més cap al sentimentalisme, una decisió totalment lògica en una temporada de comiat.
El llegat de ‘Hacks’
El resultat ha estat satisfactori, com sempre ho ha estat Hacks, una sèrie que ha aconseguit no tenir ni una mala temporada, mantenint sempre una gran habilitat còmica gràcies a uns guions brillants elevats per magnífiques interpretacions. I, a més de fer-nos riure, també ens ha fet emocionar i ha reivindicat el paper de les dones en una indústria masculinitzada. Perquè Hacks ha demostrat que es pot fer comèdia hilarant amb un discurs feminista sense haver-lo de forçar.
I aquest és el llegat que deixa. Massa poc es valoraven les comèdies amb dones al centre abans de Hacks. Massa poc es valoraven les dones futbolistes abans d’Alèxia Putellas. I això és el que les fa grans: haver obert portes per les que vinguin darrere. En el cas de les sèries, si són igual de divertides, estarem encantats.
Veredicte
Agradarà: Als fans de la sèrie que volguessin un comiat a l’altura de la sèrie.
No agradarà: A qui trobi a faltar els temps en què la Deborah i l’Ava es tiraven contínuament els plats pel cap.
Enganxòmetre: 7,5
Nota: 8,5
