L’any 2024, la plataforma 3Cat va obrir una convocatòria d’idees innovadores de sitcom. I la parella de guionistes formada per Júlia Cot i Jordi López Casanovas en van presentar una de ben original (força més que l’altra que també va ser escollida: La casa nostra). Es diu Departament Amades i és una comèdia d’oficina en format de fals documental on seguim el Departament de Folklore i Tradicions, un conjunt de funcionaris de la Generalitat que amaguen una tasca secreta: la gestió de les criatures mitològiques de l’imaginari català que, en aquest univers, existeixen de debò.
Així, cada un dels sis episodis de la primera temporada estan dedicats a un d’aquests éssers – des de les bruixes a les dones d’aigua, passant per l’home del sac i la Pesanta -, dibuixant un paisatge del folklore català des de la comèdia, però sense riure’s en cap moment de la nostra cultura folkloritzada, a la qual cosa hi estem força acostumats en una societat on la catalanor queda cada vegada més desdibuixada davant l’Estat i la globalització. No. Departament Amades és desvergonyidament catalana i reivindica els nostres referents tant històrics com actuals, amb aparicions tan nostrades com la de la veu de l’Òscar Dalmau al mític Caçadors de bolets.
El repartiment de ‘Departament Amades’
Per fer-ho, Cot i López Casanovas realitzen l’intel·ligent moviment d’agafar com a motlle sitcoms nord-americanes de gran èxit que aquí no ha vist tanta gent, com What we do in the shadows i, sobretot, Parks and Recreation: el personatge motivat i optimista de l’Anna Moliner està clarament inspirat en la Leslie Knope, i el del seu cap cínic i desganat, que resulta ser el Comte Arnau (Joan Negrié) es basa en el del Ron Swanson. Completen el departament Kike García, que és mig minairó mig de Santa Coloma; Joan Esteve, l’endollat que porta les xarxes; i Paula Jornet, la nouvinguda sempre necessària en aquest tipus de sitcoms perquè serveix d’entrada a l’espectador a l’estrafolari món que presenta la sèrie.
Més enllà del quintet protagonista, Departament Amades no escatima gens en aparicions estel·lars. Berto Romero serveix de reclam inicial (spòiler: no dura més de tres minuts), Nao Albet està especialment inspirat com a dimoni, Ivan Labanda apareix com a conseller, Mercè Arànega com a força antagonista, si mireu l’Està Passant sabreu que Judit Martín fa divertit qualsevol personatge que li toqui interpretar i els fans de Miguel Noguera hem aplaudit veure’l fer d’home del sac al capítol final.
La nova estratègia de 3Cat
En aquest sentit, sembla que la Júlia Cot i el Jordi López Casanovas han fet la sèrie que els ha vingut de gust fer, han tirat per allò que a ells els feia gràcia, i això sempre fa que el producte final sigui més fresc. Ara bé, si és així és també perquè no tenien una gran pressió de la “Corpo”, que hi havia destinat un pressupost molt menor al que fa anys hauria dedicat a una producció similar. I això provoca les dues grans taques que té la sèrie: uns efectes especials que cutregen per totes bandes i l’ús de l’Intel·ligència Artificial, que enlletgeix de mala manera el que hauria quedat més bonic de forma artesanal – com si que ho és la música, preciosa, de les fantàstiques Alosa.
Aquesta falta de diners respon a l’estratègia actual de 3Cat de generar un volum de contingut per omplir el catàleg de la plataforma prioritzant la quantitat per davant de la qualitat, imitant el que fan plataformes com Netflix. D’aquesta manera, es diversifica per arribar a tots els nínxols de públic possible, i així cadascú troba alguna cosa que li agradarà, però ja no hi haurà aquelles grans sèries, els Ventdelplà, els Polseres Vermelles, els Plats Bruts, que unien a tots els catalans. Ja no es fan grans apostes, se’n llencen centenars contra la paret i a veure si alguna s’enganxa, i així és com una sèrie amb una idea tan original com Departament Amades acaba enfonsada al fons del catàleg sense pena ni glòria. A veure si aquest article ajuda a fer-ne una mica de publicitat, la que 3Cat no li ha volgut donar.
Veredicte
Agradarà: als amants de les sitcoms d’oficina i als del folklore català.
No agradarà: a qui no li faci gràcia l’humor d’incomoditat i del món laboral.
Enganxòmetre: 7
Nota: 7,5
