La premissa i repartiment d’una de les primeres grans propostes de Netflix per aquest 2026 prometia molt. Un matrimoni distanciat on tots dos són sospitosos i, alhora, investigadors, de l’assassinat d’una noia – ell com a detectiu i ella com a reportera – amb actors de la talla de Jon Bernthal, conegut per The Walking Dead i The Punisher i guanyador de l’Emmy per The Bear, i Tessa Thompson, amb papers a Westworld i a pel·lícules de Marvel. Però His & Hers (“Él y ella”) enganya. I no només a través dels seus múltiples girs de guió. Sinó que enganya sobretot per la distància entre el nivell que esperes d’ella i el que realment acaba oferint.
‘His & Hers’: del llibre a la pantalla
His & Hers adapta un exitós llibre homònim d’Alice Feeney que juga amb les perspectives dels personatges d’un i l’altra, generant la incògnita de si són narradors fiables o no. Però la showrunner Dee Johnson no troba la manera d’aplicar aquest joc al llenguatge audiovisual, i es limita a mostrar la història de forma genèrica igual que ho fan tants altres thrillers mediocres desproveïts d’originalitat que Netflix produeix com a xurros.
Ara bé, igual que molts d’aquests “xurros” de Netflix, His & Hers aconsegueix enganxar. Bàsicament, perquè ofereix el ganxo de voler conèixer l’assassí amb la promesa de descobrir-ho en només sis episodis d’una durada que no és excessivament llarga i perquè les revelacions inesperades per sorprendre l’espectador són constants. És a dir, qui busqui un entreteniment superficial amb sexe, sang i girs trobarà el que busca. Però amb ulls crítics, la sèrie no s’aguanta gaire per enlloc.
Els diàlegs no tenen cap subtilesa, no hi ha profunditat temàtica i els personatges estan poc desenvolupats, la qual cosa no és culpa de Jon Bernthal i Tessa Thompson, que estan força bé en els seus rols. Però el que fa més difícil d’empassar la sèrie és la seva inversemblança. Perquè en la recerca de l’impacte, s’oblida la lògica. Els personatges no revelen informació fins que al guió no li convé, la policia és incompetent perquè sinó no hi hauria misteri i, fins i tot, ens trobem amb un cas de teletransportació en el darrer episodi per part de la companya del detectiu protagonista.
Res darrere la façana
L’altre aspecte que separa His & Hers de les grans minisèries criminals és la capacitat de crear un univers propi. No ho fa ni a través dels personatges, amb qui costa empatitzar per l’absència de conflictes interns treballats – com els que vam veure l’any passat a Task -, ni de l’ambientació per la falta de voluntat de capturar els matisos i l’atmosfera del poblet nord-americà on transcorren els fets – com va fer en el seu moment Sharp Objects.
Així doncs, l’únic que queda és un thriller entretingut que continues mirant per descobrir qui és l’assassí, però que un cop acabat no et deixa amb cap idea per mastegar, perquè no hi havia res darrere la façana. Un engany, com tants altres de Netflix, per mantenir als espectadors enganxats a la plataforma amb l’estratègia de la quantitat per davant de la qualitat. Personalment, quan anunciïn la pròxima minisèrie policial basada en un best-seller, m’ho pensaré dues vegades abans de donar-li al “play”.
Veredicte
Agradarà: a qui busqui un thriller entretingut per passar l’estona.
No agradarà: a qui esperi trobar una bona minisèrie.
Enganxòmetre: 7
Nota: 4
