El director japonès Hirokazu Kore-eda aporta la seva mirada social i tendra al món de la robòtica i la intel·ligència artificial al film Sheep in the box (箱の中の羊) El cineasta que va guanyar la Palma d’or a Cannes amb Shoplifters ha tornat al festival francès amb aquesta nova producció de ciència-ficció fent un lleuger gir a la seva carrera. La trama segueix un matrimoni que encarrega una versió robòtica del seu fill mort a una empresa que promès rèpliques construïdes a partir del material enregistrat dels familiars traspassats.
Malgrat que la temàtica és una novetat a la seva costumista filmografia, Kore-eda es manté fidel al seu estil elegant, proper i vitalista. Un plantejament pràcticament calcat al que Stanley Kubrick va esbossar a la pel·lícula A.I. (que va acabar fent Steven Spielberg) evoluciona d’una manera molt diferent. D’entrada pel punt de vista. Spielberg va posar el focus en el nen robot i les seves aventures. Kore-eda prefereix observar de prop les emocions dels “pares” del nen. En el que sí que coincideixen és en posar el dit a la ferida del dol. I un altre punt d’unió és la recerca de la identitat de la màquina.
Sheep in the box: una doble mirada
Una vegada més (també ho va fer amb Monsters) els infants centren l’atenció de la càmera. Amb tons pastel i una posada en escena naturalista ens col·loca en un futur pròxim en el qual la intel·ligència artificial i la robòtica formen part de les nostres vides però no des d’una òptica apocalíptica. La pel·lícula dibuixa un món en el qual la part natural i l’artificial conviuen i fins i tot es complementen. I precisament la catarsi no és maniquea. L’equilibri és precisament aquesta coexistència. Des del respecte. Des de l’entesa. Amb harmonia.
És especialment elegant la referència del títol. Sheep in the box (l’ovella dins la caixa) fa referència a un dels capítols més cèlebres del llibre El petit príncep. Quan el protagonista li demana al pilot que dibuixi una ovella, aquest no sap com fer-ho. És per això que dibuixa una caixa i diu que l’ovella és a dins. Aquesta carcassa és la que representa el nen robot. Ara bé, a dins hi ha l’ovella de veritat? La imaginació i les ganes que l’ovella sigui dins no vol dir que realment hi sigui. O sí…
El que és clar és que, una vegada més, no sortim del cinema indiferents després d’una pel·lícula de Kore-eda. Marxes a casa pensant en ètica, en filosofia i en la naturalesa mateixa dels éssers humans.
Veredicte
El millor: les preguntes subtils que ens fa el film.
El pitjor: La redundància i sensació de repetició d’algunes seqüències.
Nota: 6,5
