Engega la temporada d’estiu cinèfila i amb ella la competència per fer-se amb el film més important. The mandalorian i el seu amiguet verd no arrenquen amb la força dels últims projectes cinematogràfics de la franquícia però tot i començar lleugerament per sobre de Solo: Una Història d’Star Wars en el seu primer cap de setmana, de ben segur que obtindrà resultats correctes. Sobretot per la presència dels dos protagonistes que s’han creat un nom i imatge dins el món fantàstic i d’entreteniment i per ser una pel·lícula per a tots els públics.
A The Mandalorian and Grogu seguim amb les aventures dels dos amics just després de les tres primeres temporades televisives. Val a dir que el film es pot gaudir perfectament i s’entén bastant bé sense el context del serial ja que ens posa en situació amb quatre lletres al principi, algun diàleg explicatiu entremig i que l’acció és senzillament un parell d’aventures dels intrèpids herois. Ni més ni menys. No busqueu gaire emoció, ni èpica, ni secrets reveladors, ni la profunditat, grandesa i solidesa dels altres dos spin-offs de la Saga com son Rogue One i Solo. Favreau tant sols volia jugar amb les seves figuretes de quan era petit i recordar la seva experiència al veure per primera vegada La Guerra de les Galàxies al cinema.
The Mandalorian and Grogu: una aventura senzilla
Pels que han vist la sèrie, el film no aprofita gaire el creixement personal de Grogu, ni es dedica a expandir el món com ho fan varis capítols, ni enllaçar films de la saga en concret, cosa que molts esperàvem. És una història senzilla que tant sols amplia el nombre d’aventures dels protagonistes, per moments de manera prou entretinguda.
En aquest nou film en Din Djarin, el conegut mandalorià, de punteria celestial, treballa ja per la Nova República. En comptes d’actuar pel Gremi dels Caça-Recompenses que tanta reputació li donà, ara ho fa pel bàndol provinent de l’antiga Rebel·lió. Però també ho fa perseguint recompenses profitoses, en aquest cas alts càrrecs imperials amagats per la galàxia que podrien estar traçant nous plans. En comptes de rebre actius de seguiment, li obsequien, de la mà de Sigourney Weaver com la Coronel Ward, un seguit de cartes de Sabacc (com si fos una baralla de cartes antiterrorista…) amb els noms dels seus objectius.
Val a dir que la primera part del film, amb algun diàleg repetitiu, és força entretinguda i de seguida ens endinsem en un seguit d’aventures de Grogu i el mandalorià, amb l’ajuda del guerrer republicà Zeb Orrelios, conegut per la sèrie d’animació Rebels, que els acompanya en algunes de les seves missions. Ritme, acció sense parar i referències de la saga aquí i allà que fan que els seguidors més fervents salivin. De seguida també veiem que no es tracta pas d’un projecte molt gran sinó un seguit d’aventures entretingudes pels quals els protagonistes es mouen sense gaire desenvolupament dramàtic. I tot i no treballar pel gremi citat, implícitament aquest s’hi veurà representat en molts aspectes, com l’aparició dels Hutt, força importants en la trama, i algun que altre caçador de recompenses que posarà les coses difícils als nostres herois.
La música de Ludwig Göranson, que s’està creant un nom important en el paràmetre musical cinematogràfic amb tres Oscar amb només 41 anys (i de camí L’Odissea de Nolan) ajuda moltíssim a desenvolupar el film (com sol fer una bona banda sonora). El compositor elabora una partitura original, dinàmica i eclèctica (ull amb el tema Shakari), plena d’acció, sons curiosos i ritmes refrescants, sempre seguint amb la base de la sèrie la qual la seva banda sonora, de tonades tan carismàtiques, va ser tota una revolució com feia temps no s’escoltava. Impagable la versió dels crèdits finals, per si us voleu quedar més estona.
El que no funciona tan bé…
Possiblement hi hagi un ús excessiu de CGI que fa que la proposta en molts moments no sigui gaire orgànica ni tangible, i més quan els protagonistes comparteixen escena amb tantes criatures i éssers monstruosos. L’animatrònica i l’Stop Motion, aquests a càrrec del gran Phil Tippet i el seu equip, que també hi son presents, sempre resulten molt més creïbles, realistes i atractius.
Durant el metratge també ens hi trobarem, a part de criatures entranyables de la saga, a Rotta el Hutt, fill de Jabba El Hutt, amb la veu original del cuiner de The Bear Jeremy Allen White, que al principi està tan distorsionada que ni se’l reconeix, tot i que a poc a poc li van donant humanitat. Tot i estar fet també per ordinador amb una aparença gimnàstica molt dubtosa, possiblement és el que té una història més interessant al darrera, com un petit caprici poc dissimulat de Filoni i Favreau per ampliar el personatge inventat a la sèrie d’animació Clone Wars del mateix Filoni. 
Un ritme irregular
A la segona part el ritme decau amb alguna escena insubstancial, que es podria haver resolt més ràpidament amb aspectes que ja hem vist a la mateixa sèrie o a The rise of Skywalker. I el desenllaç, que incideix una mica en certs paràmetres, es pot fer una mica tediós. Això si, tot queda obert per a molts personatges i no costa gaire deduir que no serà l’última vegada que veurem algun d’ells.
En resum, aquest nou projecte de l’univers galàctic després de set anys sense estrenar als cinemes no és del més interessant que ha tret la franquícia però tampoc és dels pitjors. Aquest film no deixa de ser una prolongació de la sèrie que tan bona acollida va tenir, de personatges carismàtics i amb un fan service sempre present per part de Favreau i Filoni, que torna a pilotar un Ala-X però també torna a estar al bar de torn de la República. Que no es relaxi tant com a nou cap de LucasFilm: d’entretenir ja sabem que en sap. Però, serà capaç de donar-nos algun projecte a l’alçada del millor de la saga?
Veredicte
El millor: l’acció de la primera part, la música de Göransson, les naus especials i l’homenatge a escala gran d’una escena mítica del film original.
El pitjor: massa criatura per ordinador, la falta d’empenta a la segona part, la sensació de visionar capítols televisius i no un projecte cinematogràfic i la poca aportació a l’univers galàctic.
Nota: 6’5/10
