Los domingos és (amb el permís de Sirat) la pel·líucla espanyola de l’any. A la 40 edició dels Goya ha estat la gran guanyadora amb cinc premis, incloent el de millor pel·lícula, millor direcció, millor guió i dues de les seves actrius.
Després de l’encàrrec que va suposar la fluixa Eres tú, la cineasta Alauda Ruiz de Azúa torna a l’estil de la seva magnífica òpera prima Cinco lobitos i a aquesta Los domingos (merescudament guardonada amb el premi a millor pel·lícula en la darrera edició del Festival de Sant Sebastià) és, sense cap dubte, la millor pel·lícula que ens ha ofert el cinema espanyol aquesta temporada.
Aquest drama familiar és la cinta més nominada amb candidatures a categories tan importants com Millor pel·lícula, Millor direcció, Millor guió, Millor actor (Miguel Garcés) Millor actriu (Patricia López Arnaiz) i dues candidatures a Millor actriu revelació (Blanca Soroa i Elvira Lara). Sens dubte parteix a màxima favorita.
Los domingos i els conflictes de la fe
Com en el seu film debut destaca l’hiperrealisme i la proximitat que desprèn la proposta, gràcies a un guió brillant, ple de diàlegs que combinen crítica i sensibilitat amb gran naturalitat (les diferents converses entre els dos germans o la que mantenen ells dos amb la mare abadessa). El conflicte sorgeix quan una jove de 17 anys, Ainara sent la crida de la fe i decideix fer-se monja de clausura.
Aquesta notícia provoca un daltabaix a la seva família: d’una banda, el seu pare (excel·lent Miguel Garcés), que tot i la seva incredulitat inicial fa per entendre-la i respecta la seva vocació, i per l’altra la seva tieta (una immensa Patricia López Arnaiz que acapara tota l’atenció en cada aparició), atea i amb una ferma oposició a l’esglèsia, que farà tot el possible per convèncer-la que canviï d’idea així com que el seu germà la faci desistir, mentre fa front a la seva delicada relació amb el seu marit. Ainara es veu entre dos bàndols i intenta rebre el suport de la mare abadessa del convent on vol ingressar (sòlida Nagore Aranburu Goya inclòs).
Los domingos, com anteriorment la citada Cinco lobitos, és una proposta emotiva i intimista. Sense cap dubte, la millor pel·lícula que ens ha brindat el cinema espanyol aquesta temporada. Una petita obra mestra: la segona de la directora.
