Fa tres anys Jurassic World: Dominion posava fi, a priori, a la franquícia de dinosaures iniciada el 1993 per Steven Spielberg amb el clàssic Jurassic Park, amb la unió dels protagonistes de les dues trilogies. El tancament del parc ha durat ben poc: ara arriba un altre reboot que dona com a resultat en estructura un clar homenatge a l’original, amb diverses escenes que són referències directes a les més recordades del primer capítol així com una menció explícita al seu protagonista.
S’ha de destacar la seva notable factura tècnica (muntatge, fotografia, so, efectes de so i visuals), envoltada per una excel·lent banda sonora, obra d’Alexandre Desplat que està a l’altura de la inoblidable partitura de John Williams. La proposta té ritme i aconsegueix mantenir la tensió al llarg dels seus 134 minuts de metratge. Si bé és ben cert que inicialment el tram dedicat a la família no acaba de funcionar acaba encabint-se bé en la trama principal, aquesta dividida en diferents capítols que corresponen a les tres mostres d’ADN que s’han d’aconseguir (destacant especialment el primer: el bloc que transcorre a l’aigua és el millor de la pel·lícula amb diferència), amb el valor afegit dels nous fitxatges: uns Scarlett Johansson i Maheshala Ali que denoten entrega i que han gaudit amb el rodatge. Per contra, Jonathan Bailey resulta bastant inexpressiu i a Rupert Friend li manca força carisma.
Podríem afirmar que aquesta Jurassic World: Rebirth és El Despertar de la Força de la saga Star Wars: una rèplica de l’original que funciona i recupera l’esperit de la saga aportant una dosi de nostàlgia que s’havia perdut en la segona trilogia. En definitiva, un intens, entretingut i agradable film d’aventures d’aire clàssic que farà les delícies de tota mena de públic.
