De tant en tant arriba una pel·lícula d’animació feta aquí que busca jugar a la lliga gran, pensada per a nens de més de 7 anys. Evolution, dirigida per Julio Soto Gúrpide i Zayra Muñoz Domínguez i produïda per The Thinklab, és una d’aquestes propostes que vol mirar de tu a tu al cinema familiar internacional. No és la pel·lícula que canviarà les regles del joc, però sí una mostra clara que a casa nostra també es poden fer històries d’aventura amb nervi i ambició.
La història arrenca quan una substància fa que l’ADN de la Zoe, una nena de dotze anys obsessionada amb els animals, es barregi amb el dels seus companys de gàbia. A partir d’aquí, alguns humans comencen a comportar-se com animals i alguns animals comencen a parlar i actuar com a persones. Tot plegat parteix del descobriment d’un fruit misteriós trobat a l’Àrtic, i d’aquí s’estén una cadena de canvis que posen el món en perill. És una idea curiosa que barreja ciència, fantasia i un missatge lleuger sobre la convivència, la natura i el canvi climàtic.
Visualment és una animació 3D correcta i fluida. No sorprèn, però tampoc falla. Tot està ben integrat i hi ha moments que destaquen, com la seqüència a l’Àrtic amb l’arbre i els animals al voltant, que té una llum molt ben treballada. El guió, escrit per Miguel Morán, Adela Gutiérrez de la Fuente, Julio Soto Gúrpide, i José Tatay, manté el ritme i sap portar la història sense aturades. Hi ha algun tram previsible, però mai perd el pols ni la voluntat de fer passar una bona estona. La música acompanya amb naturalitat i ajuda a mantenir el to actiu i familiar.
Una fantasia ecològica sense pretensions transcendents
Evolution juga en una franja entretinguda sense voler ser massa profunda. Hi ha missatges sobre la relació amb el planeta o sobre la importància d’entendre l’altre, però sempre des d’una mirada accessible i amable. No busca emocionar-te, sinó fer-te passar una estona divertida, amb personatges que tenen prou carisma per sostenir la història. Les escenes a l’escola, on Zoe l’embolica literalment, són de les més divertides i aconsegueixen donar-li el punt de comèdia que equilibra el conjunt.
Comparada amb altres títols recents de l’animació espanyola com Robot Dreams, aquí el to és molt diferent. Evolution aposta més pel moviment i el caos que per la sensibilitat o el silenci. És una pel·lícula per a públic familiar, amb moments que funcionen millor si tens criatures a prop, però que també pot agradar a qui vulgui veure com el nostre cinema d’animació creix i prova nous camins.
En definitiva, Evolution és una aventura ben feta i honesta, amb un missatge senzill i ambiciosa dins la seva mesura. No és la revolució que anuncia el títol, però sí un pas més en aquesta evolució del cinema d’animació fet aquí, capaç de mirar cap enfora sense perdre el somriure.
S’hauria de veure?
Sí. Si vols una pel·lícula per desconnectar, amb bon ritme, un univers colorista i un toc d’humor, Evolution compleix. No és una d’aquelles històries que et deixen pensant dies després, però és d’aquelles que et recorden que fer animació gran des d’aquí també és possible.
