Sembla que la suspensió política de Bolsonaro (ara ja jutjat com a impulsor d’un cop d’estat) ha alliberat el món cultural al Brasil. El resultat, en l’àmbit cinematogràfic, han estat dos films de gran ressò internacional que plantegen una revisió de la dictadura militar dels anys 70 de la que Bolsonaro n’és hereu. El primer film d’aquest revisionisme democràtic, Aún estoy aquí, va venir de la mà de Walter Salles i va aconseguir un Oscar a la Millor Pel·lícula Internacional l’any passat. Ara li toca el torn a El agente secreto (O Agente Secreto) de Kleber Mendonça Filho.
I és que, per sorpresa de ningú, ha estat la gran vencedora de la categoria de Millor Pel·lícula estrangera als Globus d’or 2026. No només ha derrotat Sentimental Value i Sirat sinó que el seu protagonista Wagner Moura (el Pablo Escobar de Narcos) ha guanyat el guardó de Millor actor dramàtic al Globus d’or.
El cinema com a revisió democràtica
El agente secreto explica la història Marcello, un mestre perseguit per la dictadura que es refugia a la provinciana Recife amb l’objectiu de començar allà una nova vida i reconciliar-se amb el seu fill. Des del començament, però, assistirem estranyats a tota una sèrie d’esdeveniments que enrareixen l’ambient (l’atac del tauró, rua de carnaval als carrers…).
D’aquesta forma es trenca el realisme documental que sí tenia Aún esto aquí, per convertir el film en un thriller (polític) farcit de personatges misteriosos (Hans, la senyora Sebastiana…) al voltant del protagonista convertit, confusament i deliberadament, en un agent en una missió secreta (que no és altra que salvar la seva vida). Kleber Mendonça Filho no busca recrear la història amb dolor sinó des del futur, partint d’una mena de reconstrucció fragmentària del passat a través de cassets que transcriu una documentalista en el present, convertint aquest passat i el seu protagonista en quelcom mític.
En un film que juga als tòpics del cinema d’espies amb certa ambigüitat amb la realitat és important disposar d’un actor que filtri la mirada de l’espectador. En aquest cas l’elegit ha estat Wagner Moura, un actor molt físic, conegut per les seves interpretacions a Narcos, Tropa de élite i a Civil War, que ens porta una actuació molt subtil en la que es dedica a observar i estar present en diverses situacions mentre intenta sobreviure i conciliar la seva vida familiar. La seva mirada ens endinsa en situacions de tensió i perill d’una forma tan subtil que la seva interpretació en una de les més destacades de l’any. Del repartiment també voldríem destacar Udo Kier, recentment desaparegut, en una de les seves darreres interpretacions.
Entre l’espionatge i els fantasmes de la dictadura
Des de l’homenatge a les sales del cinema de Recife a Retratos fantasmas fins al deliri guerriller inspirat en Glauber Rocha de la violenta Bacurau, tota l’obra de Mendonça Filho té la cinefília com a pedra angular. En el cas d’El agente secreto les referències són per Tiburón d’Steven Spielberg que, curiosament, acaba de complir 50 anys de la seva estrena. El film d’Spielberg crea un joc fascinant de miralls, ja que serveix per ubicar cronològicament l’acció. Al mateix temps serveix per cosir les costures misterioses que lliguen la part més fantàstica del film (la cama supervivent de l’atac d’un tauró que torna a aparèixer al parc del cruising, la investigació del forense…).
Tant des de la ficció com des del terreny documental, Kleber Mendonça Filho està dibuixant una topografia fílmica al voltant de la ciutat de Recife. En aquesta població del nord-est del Brasil ha situat films com Aquarius, Sonidos del barrio o l’excel·lent documental cinèfil Retratos fantasmas. L’aspecte nostàlgic d’aquesta ciutat de províncies, decadent, però amb un passat esplendorós farcit de nobles edificis, platges extenses i un cert regust tropical atorguen la pàtina retro que El agente secreto, un forma de donar versemblança a aquest film sobre la història recent del Brasil.
Veredicte
El millor: Crea una història que muta fent-nos creure que va d’espies per acabar descobrint-nos els morts i desapareguts de la dictadura.
El pitjor: Que la barreja de temes enterboleixi la comprensió dels espectadors.
Nota: 9
