El director, guionista i productor mexicà Michel Franco ens presenta a Dreams un melodrama amb força denúncia política… I més encara càrrega sexual bastant tòxica. Franco és conegut pel seu estil autoral cru, minimalista i provocador per la forma en la que acostuma realitzar els seus films, que habitualment exploren temes com la desigualtat de classes, el dolor psíquic, la culpa, la crueltat humana o els vincles familiars disfuncionals. En els darrers anys ens ha presentat cintes com Sundown, sobre els segrestos de turistes a Mèxic, Nuevo Orden, una distopia sobre règims polítics i persones desaparegudes o Memory, sobre el Alzheimer amb uns esplèndids Peter Sarsgaard i Jessica Chastain. Aquesta darrera és ara protagonista de Dreams, presentada a la secció oficial del Festival de Berlín.
Durant els primers del film presenciem el complicar i perillós camí que ha de recórrer el protagonista per arribar a San Francisco. Un camí, però, extensible a la majoria dels qui intenten entrar des de Mèxic als Estats Units. Desert, carreteres, calor, set i una angoixant sensació de persecució acompanyen les passes de Fernando. Poc temps després descobrim que ha pogut entrar gràcies als diners de Jennifer, una rica mecenes que el va conèixer temps abans al seu país (fet que descobrirem a partir de diversos flaixbacks). La família d’aquesta blanqueja els seus diners finançant diverses activitats culturals de la ciutat. Fernando s’ha traslladat allà per accedir a una companyia de ballet.
Dreams: una relació enverinada
Aquest punt de partida del film activa els diferents mecanismes que el director Michel Franco ha volgut posar en joc. Tot i que ha decidit prescindir dels aspectes més durs de l’ICE (la policia d’immigració de Trump), que tots coneixem per les terribles notícIes dels darrers temps, la sensació de precarietat i por respecte els immigrants és fa palesa al film, sobretot a l’inici o quan les amenaces d’ella desequilibren la relació. Per altra banda Franco descriu una potent relació tòxica basada en el poder que atorguen els diners i les lleis però que, en un interessant gir del guió, també es por invertir en el moment que és ella la que es trobarà a Mèxic indefensa.
Com ja hem explicat al principi el film està protagonitzat per una esplèndida Jessica Chastain. L’actriu dona cos a una dona freda i calculadora que viu dels diners de la seva família ajudant a joves ballarins a triomfar. A ningú se li escapa la idea que Fernando no ha estat el primer en passar pel seu llit. Ni serà el darrer. Al seu costat trobem el debutant Isaac Hernández, que alguns potser coneixen de la sèrie Alguien tiene que morir.
A Dreams, com ja es pot pensar si es té en compte el currículum del seu director, cap dels somnis dels seus protagonistes es poden realitzat. Ni Jennifer pot jugar a ajudar els seus amants, ni Fernando podrà triomfar a costa dels diners capitaliste. Una mica com a conseqüència de la situació política entre Estats units i Mèxic. Però una mica també per l’egoisme dels dos protagonistes, tancats en una (freda) espiral d’odi, retrets i abusos de poder. Narrativament el film està construït a partir d’un joc de miralls entre Fernando i Jennifer, la seva passió a un pas de l’amour fou interclassista i, en certa manera, impossible. Un altre joc és el de les escenes de Mèxic en contraposició a les de San Francisco, els canvis de poder que, segons el lloc, van viciant la relació fins a l’última conseqüència que no satisfarà a tots els espectadors.
Veredicte
El millor: El muntatge desordenat que contribueix a crear certa confusió al voltant dels personatges principals.
El pitjor: Que la fredor narrativa pugui fer fora algun espectador.
Nota: 7
