El Cinèfil
Hipnòtica i surrealista joia amb una meravellosa animació

Daisuke Igarashi (Little Forest), l’autor del manga, s’ha convertit des de l’inici de la seva carrera en tot un referent dins el gènere fantàstic amb un estil que l’ha portat a ser comparat amb el mateix mestre Hayao Miyazaki. Children of the Sea és un manga que va ser publicat l’any 2006 originalment a la revista mensual Ikki, i és una de les obres més destacades de la seva bibliografia, avalada per les nominacions als Premis Osamu Tezuka, a més, aquest preciós relat va ser guardonat amb el Premi a l’excel·lència al Japan Media Arts al 2009 i el de la Japan Cartoonists Association.

Es tracta d’un seinen (manga o anime enfocat al públic adult) d’aventures i misteri inspirat en el folklore, la naturalesa, el surrealisme i la temàtica espiritual, en què Daisuke Igarashi relata la historia de la Ruka, una jove adolescent els pares de la qual s’han divorciat. El seu pare treballa a l’aquari local, per la qual cosa ella passa moltes hores allà fascinada per la quantitat enorme de criatures marines que hi ha. Un dia, dos nois anomenats Umi i Sora, són traslladats a l’aquari per problemes familiars. Després d’entrar en contacte amb ells, la Ruka s’adona que ambdós tenen una connexió especial amb l’oceà, com ella. Tot i així, un secret sobre l’estrany naixement dels seus dos amics sembla que s’interposa amb els interessos de l’aquari i amb el de la població en la que tots resideixen.

L’adaptació del manga a la gran pantalla arriba 13 anys més tard de la mà del cineasta japonès Ayumu Watanabe (sèrie Phoenix Wright o films com Doraemon i el petit dinosaure o Space Brothers). Aquest film compta amb una excel·lent feina per part de Studio 4C, ja que a part de ser arriscat i fidel a l’obra original, compta amb una tècnica que es caracteritza per barrejat animació tradicional amb animació en CG. El projecte va trigar 6 anys a veure la llum (comptant les tries de color i talls de prova, així com un temps de producció d’uns 3 anys), ja que triar quines parts del guió gràfic formarien part de cada tipus d’animació va ser complicat i més desenvolupar-ho. D’aquesta manera es van aconseguir crear uns gràfics que fins ara no s’havien vist mai i que distaven molt del GC convencional. El resultat és una animació especialment atractiva que llueix amb fluïdesa i ofereix un delit per a tots els sentits.

La cinta que va estar present a la passada edició del Festival de Sitges és una aposta surrealista i arriscada amb un punt colpidor, i demostra que es tracta d’un projecte que s’ha deixat coure a foc lent per tal de treure el màxim profit. Un relat totalment intimista que fa reflexionar sobre l’existencialisme dins d’una història que va més enllà de l’amistat d’uns nens i les criatures marines. També juga amb l’abstracció i amb la idea de deixar-se endur per les emocions i gaudir d’una posada en escena magnífica, en què el ritme ve marcat per una composició visual i de paisatges a la vegada que els personatges van evolucionant i l’espectador amb ells. Tota la projecció va preparant-se per un clímax final apoteòsic, probablement dels més contundents que es poden trobar en la darrera dècada de l’animació.

Un altre punt a destacar és el magnífic disseny dels personatges, però sobretot de les criatures marines, les quals tenen tota mena de detalls i els seus moviments i comportament imiten a la perfecció els reals. Així doncs, el ritme de la natació d’una balena o mantarraya és més pausat i harmònic, que el d’un banc de sardines que es mouen com dansant entre les onades. Tot el conjunt d’animals aporten un feng shui equilibrat, que deixa a l’espectador relaxat i captivat alhora. I malgrat no distorcionar la resta d’execucions provoca una apassionada calma i sensació de confort totalment hipnòtica.

En definitiva, es tracta d’una obra impressionantment bonica, que combina una animació carregada d’escenes al·lucinants, amb un toc madur, arriscat i surrealista i que farà les delícies de tots els seguidors de l’animació que cerquen quelcom nou i poc convencional, i es trobaran amb una joia frenètica i fantàstica.

Veredicte

El millor: La fidelitat amb el manga, el ritme, l’evolució i disseny dels personatges, així com la meravellosa animació que conforma el film.

El pitjor: El surrealisme i el component abstracte que el conforme pot causar rebuig, malgrat la seva excel·lència.

Nota: 8

Comparteix

Icona de pantalla completa