Una de les cintes que està sonant més en la temporada de premis que tot just està començant és Valor sentimental (Sentimental Value), una cinta que va passar amb èxit pel festival de Cannes on va guanyar el Gran Premi del Jurat i compta 9 nominacions als premis de l’Acadèmia Europea. Joachim Trier s’està convertint, tal com es diu en els darrers anys en el món cinematogràfic, en l’hereu del també danès Lars von Trier. No és només un recurs fàcil en compartir el mateix cognom, sinó pels temes que tracten i com ho fan (melodrames, sofisticació narrativa) i, sobretot, pel seu llançament internacional. Joachim Trier va saltar a la fama amb Oslo, 31 de agosto, la tercera part d’una trilogia sobre urbanitat i alienació a la capital de Noruega (país on va començar la seva carrera). Després ha anat saltant per diferents gèneres com el fantàstic a Thelma o el melodrama reformulat a La peor persona del mundo o ara a Valor sentimental.
La casa com a epicentre familiar
Com a títol del film, Valor sentimental, podria fer referència a la casa familiar on transcorre el film. És la casa familiar del director d’un exitós director de cinema i que ha vist créixer les dues germanes protagonistes. Però va més enllà d’una simple possessió, ja que serveix també per posar en joc les relacions entre aquests personatges. Sobretot ara que el director, ja vell, torna a rodar al seu país la seva pel·lícula testamentària i vol que la protagonitzi la seva filla, amb qui no ha tingut massa relació en desatendre la seva educació. Per tal de recuperar la relació el director comença a visitar de nou les seves filles, davant de la negativa, prepara a la casa el rodatge amb una superestrella americana. La convivència no serà fàcil i s’hauran de construir ponts per aconseguir que torni l’equilibri familiar. Potser el cinema, la reconstrucció fílmica, serà la clau per la reconciliació. És fàcil (i temptador) apel·lar noms com el ja citat Lars von Trier i Bergman, però no es pot negar que el film veu d’aquestes fonts nòrdiques.
Un repartiment brillant liderat per Renate Reinsve
Una de les peces claus en aquest melodrama coral que és Valor sentimental, és el seu repartiment. I d’entre tots destaca Renate Reinsve, una de les actrius més importants del cinema europeu actual i que ja va treballar amb Trier a La peor persona del mundo. A ella li ha tocat al film el difícil paper de ser la filla abandonada per un pare superocupat que té l’oportunitat de reconciliar-se amb ell protagonitzant la seva darrera pel·lícula, però que opta per no implicar-se en un projecte de tan alt voltatge emocional. Un paper ideal per Reinsve, capaç de dotar als seus personatges de la temperança adequada per no caure mai a l’estridència ni en la sobreactuació tal ha fet ja a altres films com A Different man, Descansa en paz o La tutoria. Esperem que el seu salt a Hollywood amb el remake de Presunto inoncente no espatlli la seva brillant carrera. Però Renate Reins no està sola en aquest film, ja que compta amb uns excel·lents Stellan Skarsgard, donant vida al seu penedit pare, i Elle Fanning com a estrella ianqui que desembarca, finalment, per donar vida a la protagonista en el film.
Veredicte
El millor: La química de tot el repartiment.
El pitjor: La durada.
Nota: 8
