L’any 1976, mentre el món del cinema mirava cap a Hollywood, un petit llogarret de la Gàl·lia estava a punt de fer el salt al cinema. I és que aquest 2026 celebrem el 50è aniversari de la mítica pel·lícula Els 12 treballs d’Astèrix, una pel·lícula que no només va marcar la infantesa de generacions de catalans, sinó que es manté com la fita més creativa i lliure de la franquícia creada per René Goscinny i Albert Uderzo. Per cert, podeu celebrar el mig segle del film fent un visionat gratuït a la plataforma 3Cat amb doblatge en català.
View this post on Instagram
Malgrat ser una de les més recordades, aquesta pel·lícula no va ser la primera basada en els mítics còmics. L’any 1967 es va estrenar Astèrix el gal i el 1968 Astèrix i Cleòpatra. Totes dues va ser doblades al català i estrenades a la TV3. Els 12 treballs d’Astèrix no va arribar en la nostra llengua, tanmateix, fins el dia de Nadal l’any 1990. En total hi ha vuit films d’animació d’Astèrix en animació 2D i tres en animació 3D feta amb ordinador. Aquest 2026 en veurem un de nou: Asterix i el reialme de Núbia. També s’han produït sis llargmetratges en imatge real des de 1967 fins al 2023, cinc dels quals han arribat als cinemes.
Les 12 proves una anomalia beneïda pels déus
A diferència de la resta de films de la saga, Els 12 treballs d’Astèrix no es basa en cap àlbum preexistent. Va ser un guió original escrit directament per al cinema pels creadors del còmic René Goscinny i Albert Uderzo. Aquesta llibertat els va permetre explorar un humor més meta-referencial, gairebé surrealista. La premissa és tan senzilla com èpica: Juli Cèsar, cansat de perdre, proposa un repte als díscols gals.
Si superen dotze proves (emulant el mite del 12 treballs d’Hèracles) seran reconeguts com a déus a Roma. Si fallen, en canvi, esdevindran, per fi, súbdits de Roma. I està clar que els dos herois enviats per superar les provos són els nostres amics Astèrix i Obèlix.
Estan bojos aquests romans!
Les dotze proves són un fart de riure i la constatació que no hi ha res que pugui frenar als gals. I si hi ha alguna cosa que els freni sempre poden recórrer a la poció del druida Panoràmix… (tots excepte l’Obèlix).
Els treballs de la pel·lícula són els següents:
La cursa contra Merinos: L’Astèrix guanya el velocista grec gràcies a la poció màgica i a la distracció del seu rival, que acaba xocant contra un arbre.
Llançar la javelina: L’Obèlix supera el persa Kermes llançant la javelina amb tanta força que aquesta fa la volta al món i empaita l’atleta.
Combat contra Cilíndric: L’Astèrix derrota el mestre de judo germànic utilitzant la seva pròpia tècnica per fer-li un nus al cos.
L’illa del Plaer: L’Obèlix salva l’Astèrix de la temptació de les sacerdotesses quan s’adona que allà no serveixen porcs senglars per menjar.
La mirada de l’Iris: L’Astèrix resisteix la hipnosi de l’egipci i aconsegueix que el mag s’autohipnotitzi i es cregui un senglar.
El tapat de Mannekempix: L’Obèlix buida completament la cuina del cuiner belga i encara es queda amb gana després de devorar fins i tot un elefant.
L’antre de la Bèstia: Els herois sobreviuen a un cau ple de terrors surrealistes i acaben menjant-se la bèstia misteriosa, que resulta ser deliciosa.
La casa que fa tornar boig: L’Astèrix i l’Obèlix desmunten la burocràcia romana utilitzant les seves pròpies regles absurdes per aconseguir el famós imprès A-38.
El fil invisible: En lloc de creuar el pont per un fil, els gals baixen al fossar i derroten els cocodrils a cops de puny.
L’enigma del cim: L’Astèrix resol la pregunta del venerable identificant la roba rentada amb el sabó dels déus pel seu tacte suau.
La plana dels apareguts: Els gals s’enfronten a una legió de fantasmes romans i els fan desaparèixer a base de crits perquè no els deixen dormir.
El Circ Màxim: L’aldea gal·la es reuneix a Roma per derrotar gladiadors i convertir les feres en un espectacle de circ, forçant així la rendició de Cèsar.
Un llegat daurat
Visualment, la pel·lícula conserva l’encant de l’animació artesanal del segle XX. Manté l’humor, el carisma i la genialitat del comic malgrat que el tracte a les dones (sobretot a l’illa del plaer) avui seria força censurable.
Els 12 treballs d’Astèrix no és només un film d’animació infantil; és tot un exercici de filosofia sobre la condició humana, el poder i la burocràcia, disfressat de dibuixos animats. Si fa temps que no la veieu, aquest aniversari és l’excusa perfecta per tornar a buscar el formulari A-38 i riure com el primer dia.
