La novel·la Tanit de Núria Albó és d’aquells clàssics que la canalla dels 80 i els 90 van llegir en època escolar. Guardonada amb el Premi Vaixell de Vapor l’any 1984 (en aquella inoblidable versió de color taronja) l’obra original ha estat llegida per diverses generacions de lectors i arriba ara a la gran pantalla convertida en un film de caire familiar rodat en català. Pep Garrido (Sense sostre) és el director del film.
La pel·lícula, produïda per Atiende Films i DACSA Produccions, va tenor la seva estrena mundial al D’A Film Festival Barcelona i aquest juny la podem veure també al FIC-CAT. La data d’estrena a les sales comercials serà passat l’estiu.
Tanit i la descoberta del món (adult)
Ambientada als boscos del Montseny, la història segueix la Tanit, una nena que passa els dies explorant la natura mentre la seva mare ha de fer repòs a causa d’un embaràs de risc. Tot canvia quan, buscant el seu gos Xuc, coneix l’àvia Perona, una dona gran que viu aïllada al bosc i a qui tothom considera una bruixa. La relació entre totes dues obrirà a la Tanit les portes dels secrets de la natura, però també l’enfrontarà a la fragilitat del pas del temps quan la salut de l’anciana comença a deteriorar-se.
La protagonista absoluta de la pel·lícula és la debutant Dolça Salvans Portell, una nena de deu anys de Viladrau que debuta davant la càmera després d’haver estat seleccionada entre més de 300 candidates. La seva vinculació natural amb l’entorn del Montseny, on viu en una masia envoltada de bosc, va captivar immediatament l’equip del film. El rodatge es va desenvolupar en tres moments de l’any per adaptar-se millor al pas del temps que reflecteix el film.
El repartiment compta també amb Isabel Rocatti en el paper de l’àvia Perona i Sara Espígul i Sergio Caballero com a progenitors de la Tanit. També hi veurem Núria Molas, una ramadera del Montseny descoberta durant el procés de localitzacions que debuta al cinema interpretant la tia Mercè.
Sensibilitat i entorn
Tanit és un film tranquil, contemplatiu i serè. Que no té pressa per mostrar-nos la protagonista descobreix el món adult. I aquesta descoberta no sempre és amable… A ningú li agrada veure els seus pares plorar i entendre que tothom es voluble. Pep Garrido cuina un film a foc lent i ens endisna en les emocions de la Tanit d’una manera natural i sense filtres.
I és que, malgrat a primer cop d’ull pot semblar un llargmetratge familiar, la trama, el ritme i la posada en escena requereixen (segurament) una mirada adulta. Hi ha moltes capes de sentiments i emocions que els més petits de la casa potser no acabaran d’entendre. I és per això que és tan necessari acompanyar els nostres infants en la descoberta de la cultura audiovisual. Però aquest és un altre debat.
Pep Garrido, seguint els designis de l’obra original, juga molt bé amb el concepte de bruixa. La percepció i imaginari popular contra la realitat. El mite contra la veritat. I tot amb els ulls de la innocència d’una nena que no entén tot el que passa, però que ho ha de viure. I és possible que la vida sigui això: anar superant etapes sense un manual d’instruccions. A Tanit tots els personatges passen per aquests funestos processos. Els adults i els menuts. El que trobes no sempre és agradable, però sempre és més suportable quan tens la teva tribu a prop, fent-te costat.
Veredicte
El millor: la sensibilitat i la química entre la Tanit i l’àvia Perona.
El pitjor: que disfressat de cinema familiar hi ha un film molt adult.
Nota: 7
