Amb ‘Mi amiga Eva‘ el director català Cesc Gay rubrica el més semblant que trobarem a un film de Woody Allen “made in Catalonia”. Amors, desamors, converses profundes, quotidianitat, comèdia lleugera i uns protagonistes que viuen les seves crisis existencials adultes entre copes de vi i viatges.
L’Eva (Nora Navas) té cinquanta anys. I en porta més de vint de casada. Té fills adolescents i una vida que des de fora podria semblar estable i feliç. Però tot canvia quan fa un viatge de feina a Roma i viu una trobada inesperada (amb Rodrigo de la Serna) que desperta en ella el desig de tornar a enamorar-se. De tornada a Barcelona, decideix separar-se, explorar la solteria, les cites, el joc de la seducció i tot el que això comporta, encara que el camí sigui incert.
Mi amiga eva la i llibertat adulta
Mi amiga Eva és una pel·lícula honesta i emotiva que encerta a portar al cinema la inseguretat, els anhels i els conflictes d’una vida que sembla assentar-se però que, per dins, demana moviment. I ho fa fotografiant la menopausa com si fos una segona adolescència: una etapa plena de canvis, noves sensacions, hormones… Però amb una diferència: el control sobre la teva vida adulta.
És una comèdia romàntica però també és més. Vol ser un retrat sobre allò que suposa redescobrir-se en una etapa ja “posada”, amb responsabilitats, amb el que s’ha construït, amb el que potser falta. L’equilibri entre el gag i la reflexió és just i mesurat. I aquesta és la grandesa d’un guió (de Cesc Gay i Eduard Sola) que malgrat ser simple aconsegueix treure petroli de situacions quotidianes aparentment anodines.
Sense ser ni massa radical ni excessivament original per a trencar esquemes, la sinceritat del personatge i la fantàstica feina de Nora Navas en aquest terreny fangós li donen un valor extra. Navas excel·leix en el control de l’humor i injecta una naturalitat extraordinària al personatge que porta tot el pes de la trama. És una pel·lícula que pot fer que molts espectadors es mirin a si mateixos i es facin preguntes. Preguntes incòmodes. “Quan últimament he fet coses per mi mateix?” “He deixat de somiar?” “Tinc dret a voler més?” I amb això ja en tenim prou per posar bona nota a un director que és fidel al seu estil i que continua llaurant èxits. I si no mireu enrere als seus darrers films Sentimental (2020) i Historias para no contar (2022) o la multipremiada Truman (2015). I alerta que aquest 2026 torna amb una nova comèdia per a Netflix:
https://elcinefil.cat/53-domingos-cesc-gay/
Veredicte
El millor: Nora Navas i un guió senzill però molt efectiu de Cesc Gay i Eduard Sola.
El pitjor: Mi amiga Eva és una història que hem vist i llegit centenars de vegades.
Nota: 7,5
