José Luis Torrente, un dels personatges més icònics —i polèmics— del cinema espanyol, torna a la pantalla gran. Santiago Segura estrena aquest 13 de març Torrente, Presidente, la sisena entrega de la saga iniciada el 1998, que porta l’antiheroi més incorrecte del nostre cinema a fer el salt definitiu: la política. El film arriba a les pantalles sense tràiler i sense passis previs. L’objectiu, segons el director, és que els fans del personatge siguin els primers a gaudir de l’experiència. I la tàctica ha funcionat! El film de Santiago Segura ha aconseguit recaptar més de 15 milions d’euros en només dues, una xifra històrica per una pel·licula espanyola.
View this post on Instagram
Recordem fins ara els títols de la saga més prolífica del cinema espanyol i les seves magnífiques xifres a la taquilla.
Torrente Presidente: el policia entra en campanya
A la nova pel·lícula, Segura situa Torrente en un context tan delirant com revelador: la seva candidatura a la presidència del Govern. Fidels a l’esperit de la franquícia, l’humor és groller, excessiu i deliberadament provocador. Però aquesta vegada amb una sàtira política més explícita, que apunta directament a l’actualitat social i institucional. I no se salva ningú. La paròdia va des de l’extrema dreta a l’extrema esquerra sense miraments. Un Santiago Segura omnipresent, suma acudits incòmodes i personatges deliberadament irrisoris a la col·lecció d’esperpets de la saga. I ho fa sense complexos. Conscient que aquest fet farà immensament feliços als fans (que es compten a milions) i enrabiarà i molt els detractors (l’altra meitat d’Espanya).

El mateix Segura ha definit el projecte com una de les pel·lícules que més ha gaudit rodant. Sap que el film no deixarà indiferent ningú. En un context de forta polarització, Torrente, Presidente juga amb la incomoditat de veure fins a quin punt la caricatura pot assemblar-se a la realitat.
Del braç ‘tonto’ de la llei al poder
La pel·lícula manté la fórmula que ha convertit Torrente en un fenomen popular: humor irreverent, crítica barroera i un personatge que funciona com a mirall deformant de les misèries del país. I una bona col·lecció de cameos i famosos convidats (que no revelarem per respectar la voluntat de l’autor). El que sí que podem sir és que Carlos Areces i Gabino Diego (que torna com a Cuco) són dos dels secundaris de luxe de la cinta.
Amb Torrente, Presidente, Santiago Segura no només recupera el seu personatge més famós, sinó que el situa en un terreny especialment sensible, demostrant que, més de vint anys després, Torrente continua sent un termòmetre incòmode de la societat espanyola. Podeu esperar una col·lecció de gags interminables amb un humor negríssim i incorrectíssim i sense cap pèl a la llengua. Torrente en estat pur.

