The running man arriba als cinemes el 21 de novembre per disparar-nos l’adrenalina al màxim. El joc del Calamar, Els Jocs de la Fam, Death Race o The long walk són exemples de la mateixa premissa. Un concurs macabre, proves i carreres a la recerca d’un únic guanyador, capaç de suportar les proves més esfereïdores i veure morir, un a un, tots els seus contrincants. Relats sobre la supervivència i la foscor més absoluta de l’ésser humà exposada sense embuts. I, si a sobre, el sofriment és retransmès en directe, encara millor. Així es transforma en més que horror. Es torna viralitat i morbo. El director britànic Edgar Wright (Trilogia Cornetto, Last night in Soho) explora aquest concepte a la seva nova pel·lícula The Running Man.
Joc i xoc de classes a The running man
Un factor comú en totes aquestes històries és l’innerent discurs de lluita de classes, i The Running Man no n’és una excepció. Basada en una novel·la homònima de Stephen King, escrita sota el pseudònim de Richard Bachman, la pel·lícula ens situa en un futur pròxim, en què el programa The Running Man és el fenomen viral i televisiu absolut.
Els concursats, anomenats Runners, han de sobreviure durant 30 dies sent perseguits per assassins professionals per tot arreu de la ciutat. Ben Richards (Glen Powell), un home de classe treballadora que no pot pagar el tractament mèdic de la seva filla, entrarà al concurs. Encoratjat pel productor del programa Dan Krilian (Josh Brolin), Ben aconseguirà convertir-se en el preferit dels espectadors… I en un maldecap per al sistema. Podeu esperar acció trepidant i força propaganda d’esquerres contra els rics i el jou “dels de dalt”.
Per més que la premissa i la història ens resulti coneguda (de fet, existeix una versió amb Arnold Schwarzenegger de l’any 1987 amb el mateix títol), el segell d’Edgar Wright és garantia d’acció ben executada. I també de tocs humor i un missatge directe sense pèls a la llengua. Tot plegat una crítica punyent al neoliberalisme tardà i, concretament, al model dels Estats Units. Això sí, ben farcit d’acció i entreteniment a cabassos amb una ambientació entre Blade Runner i Dredd (2012).
A més, la pel·lícula compta amb un repartiment estel·lar, format per Glen Powell, William H. Macy, Lee Pace, Emilia Jones, Michael Cera, Daniel Ezra, Jayme Lawson, amb Colman Domingo i Josh Brolin. I com a nota divertida, els bitllets dels neodòlars que es fan servir al film tenen la cara d’Arnold Schwarzenegger. Bonic homenatge al film de 1987.
La moda Stephen King 2025
Stephen King i la seva obra estan més presents que mai a la indústria del cinema aquest 2025. A banda la preqüela de la seva novel·la It, (Benvinguts a Derry) aquest octubre també ha arribat als cinemes l’adaptació del seu conte The life of chuck (el 17 d’octubre). I això no és tot… The long walk es va estrenar el dia 14 de novembre, només una setmana abans que The running man.
