La mare de totes les catàstrofes arriba al cine

De films de catàstrofes n’hi ha molts, tots amb el nexe que la Terra acaba destruïda per un meteorit, una glaciació, extraterrestres, etc. En aquest camp l’expert és Roland Emmerich (2012 o The Day After Tomorrow), que ens ha aniquilat de mil maneres, fins i tot ho va provar amb un Godzilla al 1998. I quan semblava que el cineasta s’havia quedat sense idees després d’una innecessària seqüela d’Independence Day l’any passat, arriba una nova pel·lícula de desgràcies de la mà del cineasta Dean Devlin (sèries The Librarians i Leverage), qui també s’encarrega del guió, però tot i ser la seva opera prima, cal destacar que Devlin ha estat un col·laborador habitual de Roland.

El protagonisme recau sobre Gerard Butler (Law Abiding Citizen o The Ugly Truth), el qual interpreta un especialista en satèl·lits meteorològics que, després de presenciar un error encadenat amb conseqüències catastròfiques, s’endinsa en un viatge a l’espai per intentar salvar el planeta juntament amb el seu germà, amb el qual no tenia relació des de feia anys. Mentrestant, a la Terra, la humanitat s’enfronta als efectes d’una tempesta artificial que ho va devastant tot al seu pas i alhora es conspira per assassinar el president dels EUA.

Aquesta estrambòtica combinació entre 2012, Armaggedon, The Day After Tomorrow i White House Down arriba produïda pels encarregats d’Stargate, Godzilla, Independence Day i Universal Soldier. A més, Ed Harris (sèrie Westworld o Run All Night), Abbie Cornish (RoboCop o Seven Psychopaths), Andy Garcia (Ocean’s Eleven o Night Falls in Manhattan) i Jim Sturgess (Cloud Atlas o Upside Down), entre d’altres, complementen l’elenc.

La pel·lícula arribarà el proper divendres 20 d’octubre a les cartelleres distribuïda per Warner Bros qui espera unes bones xifres. En el segon tràiler publicat per la productora es poden veure més detalls de la destrucció del planeta a causa de fenòmens meteorològics i, un cop més queda demostrat que en un film d’aquestes característiques sempre hi ha els típics clixés que tant commocionen els espectadors.