Anys 70. Toni Kristis, un ciutadà americà, planeja la seva venjança contra el banc que l’ha estafat. Segresta el fill del director i l’amenaça amb un dispositiu de filferro enllaçat al gallet d’una escopeta. Per salvar-lo, exigeix que li tornin els diners que ha perdut, que li paguin una indemnització i, per sobre de tot, que el banc emeti una disculpa pública televisada a tot el país.
Aquesta història reals és el punt de partida de “Prime Crime“, el thriller de Gus Van Sant que, després de passar pel festival de Venècia, arribarà a les pantalles de cinema gràcies a la distribuïdora Vértigo.
Un precedent de la viralitat
Fa més de mig segle que McLuhan digué allò de què el medi és el missatge. Actualment, amb una societat hiperconectada obsessionada per la identitat i visualització digital, aquesta frase cobra més rellevància. Per això, el director guanyador de la Palma d’Or i nominat a l’Oscar ,s’endinsa en un gènere que no li és propi per recuperar la història del primer crim retransmès en directe a totes les televisions del país. Amb tot, aquest fet ressona més de cinquanta anys més tard per a una societat en què l’abús dels poders econòmics i la recerca de la viralitat mediàtica són peces claus de la nostra quotidianitat.
La història, que ja va ser explicada al documental Dead Man’s Line d’ Alan Berry i Mark Enochs, resulta tan delirant com eloqüent. El guió del film corre de part del novell Austin Kolodney.
A més, el planter d’actors que la protagonitzen acumula un bon grapat d’estrelles. Bill Skarsgard , encapçala el repartiment acompanyat de Colman Domingo, Al Pacino, Dacre Montgomery i Cary Elwes. Tot per oferir una història de desesperació que representa la humiliació i la violència latent que s’amaga rere el “somni americà”. Així doncs, una història de desencant i mediatització del sofriment molt eloqüent per als nostres dies.
La pel·lícula s’estrena el proper 17 d’abril.
