El 30 de gener s’estrena a les sales Marty Supreme, la nova producció de la productora A24 dirigida per Joshua Safdie. El cineasta és conegut per la seva feina conjunta amb el seu germà Benny en títols com Uncut Gems o Good Time. I el film arriba als cinemes amb l’aval del Globus d’Or al Millor Actor per Timothée Chalamet i un total de 9 nominacions a l’Oscar. Les candidatures inclouen Millor pel·lícula, Millor direcció, Millor actor i Millor guió.
En aquesta ocasió, Safdie signa un projecte en solitari (sense el seu germà) que s’endinsa en el món del tenis de taula professional a través d’una narrativa que barreja el biopic amb la comèdia esportiva i el drama de personatges.
La trama de Marty Supreme s’inspira lliurement en la vida de Marty Reisman. Aquest home va ser una figura llegendària del ping-pong que va destacar no només pel seu talent amb la raqueta, sinó també per la seva personalitat extravagant i el seu passat com a busca-vides a Manhattan. La pel·lícula segueix l’ascens d’aquest jugador, interpretat per Timothée Chalamet, des dels seus inicis fent apostes en locals clandestins fins a la seva consolidació com a campió internacional. Va arribar a guanyar 22 títols importants al llarg d’una carrera inusualment longeva que es va estendre fins passats els 60 anys.

Marty Supreme: repartiment eclèctic
El film compta amb un elenc que combina estrelles de Hollywood amb figures atípiques de la cultura popular. Timothée Chalamet exerceix com a productor i encapçala el cartell. L’acompanya Gwyneth Paltrow, la qual torna a la gran pantalla en un paper important. L’actriu guanyadora de l’Oscar per Shakespeare in love interpreta a una actriu en decadència que es deixa seduir pels enganys del protagonista. El repartiment es completa amb noms com Odessa A’zion, el raper Tyler the Creator, Fran Drescher o el cineasta Abel Ferrara en un hilarant paper de mafiós. També hi participen personalitats com l’empresari Kevin O’Leary i el mag Penn Jillette.
Marty Supreme està ambientada principalment a la Nova York dels anys 50. La producció destaca pel seu disseny artístic i una fotografia a càrrec de Darius Khondji. La qual busca capturar l’energia frenètica i l’estètica d’aquella època. El guió, escrit pel mateix Joshua Safdie juntament amb el seu col·laborador habitual Ronald Bronstein. Per altra banda, Daniel Lopatin s’encarrega de la banda sonora. La cinta construeix una ficció estilitzada sobre l’ambició, la identitat i la recerca de l’èxit en els marges de l’esport convencional.
No et perdis la nostra crítica
View this post on Instagram
