El passat 24 d’abril es va tancar la desena i sempre primaveral edició del Barcelona Film Fest, majoritàriament a la seva seu, els Cinemes Verdi del barri de Gràcia. Hi ha hagut també projeccions a la Filmoteca de Catalunya i a l’Institut francès, entre d’altres indrets.
A la sessió de cloenda, amb la projecció de la hilarant comèdia paròdica i hitchcockiana, –amb un ‘clin d’oeil’ a “Misterioso asesinato en Manhattan” de Woody Allen–: “Asesinato en la tercera planta”, del franc Rémi Bezançon, es feu públic el Palmarés, sense gaires sorpreses val a dir arran del que anava respirant-se a l’ambient. El jurat de la secció oficial, integrat per Joaquim Oristrell, Àngels Goyalons, i Miki Esparbé, ha decidit que el millor film ha estat l’alemanya “La isla de Amrun”, del director d’origen turc Fatih Akin (“En la sombra”), ambientada a una illa alemanya on parlen frisó durant els dies previs a la caiguda de Hitler. La dura supervivència farà un heroi de l’infant Nanning (Jasper Billerbeck) –el pare absent al front– en la seva brega per dur menjar a casa.
Els premis del BCN Film Fest 2026
El premi La Vanguardia a la millor direcció s’ha lliurat a Damiano Michieletto per a l’excel·lent film italià “Primavera”, segons la novel·la ‘Stabat mater’, de Tiziano Scarpa, ambientada a l’històric orfanat de la Pietà de la Venècia del XVIII, on Cecilia (espléndida Tecla Insolia) enlluerna el mestre Vivaldi amb el seu virtuosisme al violí; tanmateix, serà una jove massa independent per a una època on manen tirànicament els homes acabalats.
El guardó al millor guió s’ha atorgat al de la terna integrada per Janicke Askevold, Jorgen Faeroy Flasnes, i Mads Stegger pel film norueg “Solomamma”, de Janicke Askevold, film que estimem discutible pel seu plantejament inversemblant entorn d’unes mares inseminades per banc d’esperma que acaben sabent qui és el donant. La millor actriu, Lisa Loven Kongsli pel mateix film, i el millor actor, Reda Kateb pel canònic i correcte film gal “La còpia perfecta”, del suggerent Jean-Paul Salomé, entorn del cèlebre falsificador de francs, Jan Bojarski, oriünd de Polònia i actiu als anys 40 i 50. Dos actors –infantil un, adolescent l’altre–, Jasper Billerbeck per “La isla de Amrum”, i Katerina Falbrová pel film txec i eslovac “Las chicas de Praga”, han obtingut merescudament una menció en aquest apartat.
El millor muntatge ha estat per a Walter Fasano també per a “Primavera”. El guardó Festival Castell de Perelada a la millor música se l’ha endut Belén A. Doroste per l’encertat documental espanyol “Por qué no escribo nada”, d’Isabel Fernández, biografia entorn de la figura de l’escriptora Carmen Laforet, autora de ‘Nada’ i primer Premi Nadal el 1944, amb una encertada combinació de metratge i fotografies dels seus dies, i escenificacions ad-hoc on l’actriu Mónica López dóna cos i veu a les paraules de la lletraferida, que ens condueixen pel relat de sa vida i pensament, precursora quant a les reivindicacions de la dona en anys poc proclius a admetre-les.
Solomamma també ha obtingut el premi de la crítica de l’Associació Catalana de Crítics i Escriptors Cinematogràfics. El Premi nous talents al millor curtmetratge ha estat per a la catalana “Hi ha un forat a terra”, de Harper, producció de la FX Barcelona Film School, amb una menció especial per a “Dissecció d’una incoherència en crisi”, de Nausicaa Serra, sota aixopluc de l’ESCAC.
Allau de cinema a Barcelona
L’edició d’enguany ha tingut un nivell òptim, com sempre amb una selecció que posa l’èmfasi en els drets femenins. En aquesta línia, és colpidora la ja esmentada “Las chicas de Praga”, on a un cor femení integrat per noies adolescents s’esdevenen enveges, abusos, passions, i manipulacions que flueixen ocults en les relacions entre alumnes i professors. Enguany, a més, diversos títols han abordat qüestions com el racisme o la discriminació, plena o parcialment, enmig de diversos arguments, i no solament el referit a les emigracions de països africans cap a Catalunya o Europa, sinó també el referit a grups diferents del majoritari, o que pertanyen a estrats desfavorits, a través del temps o en l’actualitat.
Hi ha hagut aquí films com ara la inaugural catalana, “Viatge al país dels blancs”, del debutant Dani Sancho, perceptiblement millorable però punyent, o “Hermanos”, de les germanes de Cornellà, Carol i Marina Rodríguez, les quals van despuntar amb el notori film “Chavalas”, que comptava amb quatre actrius de pes específic; en aquesta ocasió la cinta no ha sortit tan reeixida, amb problemes de guió que fan el film un xic erràtic i amb uns actors fluixos.
Dins la secció competitiva, han destacat bons films a banda dels premiats, com ara “The Choral”, una coproducció de Gran Bretanya i els EUA, dirigida per Nicholas Hytner, amb un Ralph Fiennes que pateix discriminació en saber alemany i haver viscut a Alemanya uns anys, el qual dirigeix una coral mixta, amb joves que se n’aniran aviat al front de la Primera Guerra Mundial, i amb d’altres que tornen mutilats, i amb noies i adults que pateixen igualment les circumstàncies extraordinàries, enmig de les quals intenten bregar i reeixir, mentre el carter lliura a les vídues les notificacions quant a la mort del marit al front.
A destacar
D’altres films competitius amb cert interès han estat l’espanyola i nord-americana “Todo lo que no vemos”, del veneçolà Alberto Arvelo, mena de fugida estil “Thelma y Louise”, però en do menor i amb idil·li amorós entre les dues joves protagonistes, ben encarnades per María Valverde i Bruna Cusí; i la producció d’Aràbia Saudí, “Unidentified”, de la realitzadora Haifaa Al-Mansour, mena de thriller policíac amb assassinat i gir final massa occidental i pensat per vendre. D’interés el factor idiosincràtic de Riad, on s’esdevé la trama.
Dins la secció no competitiva, mereix esment, per bé que és una cinta irregular, “El anfitrión”, de Miguel Ángel Jimenez, amb Willem Dafoe, ja comentada en un article precedent. També la italo-franca “Duse”, de Pietro Marcello, entorn al retorn de la diva del teatre italià Eleonora Duse un cop acabada la Primera Guerra Mundial. Un drama dens que atén l’esqueix de l’actriu davant uns temps difícils i el propi envelliment, enmig de la seva relació amb el poeta i dramaturg D’Annunzio i el feixisme de Mussolini. La cinta compta amb l’encarnació que en fa la potent actriu Valeria Bruni Tedeschi, i també amb el treball de la prominent Noémi Merlant.
“Love Me Tender”, el film francès d’Anna Cazenave Cambet, aborda el duríssim tema de la mare que és privada de la ‘pàtria potestat’ de son fill a causa d’un marit inflexible que no accepta el divorci i menys que sa muller, creient-lo honest, li informi que manté relacions lèsbiques, el que junt amb un moderat consum d’estupefaents la fa una mare inapropiada, argument que la justícia compra. S’hi mostra aquí els grans prejudicis i la poca equitat que jauen encara a una societat que es pretén igualitària. L’actriu Vicky Krieps despunta per mèrits propis.
“Palestine 36”, una coproducció de vuit països, entre els quals Palestina, Jordània, Aràbia Saudita, el Regne Unit i França, de la palestina Annemarie Jacir, per bé que no sempre reeixida, ressona ara en el que hom diria un conflicte etern en parlar de l’aixafament de Palestina per part del protectorat britànic el 1936, el qual dóna amplada als assentaments jueus tot expropiant terres als palestins.
Collita de proximitat
El cinema espanyol projectat enguany ha ofert alguns títols bons. Encara dins l’oficial no competitiva s’ha pogut veure “Mallorca confidencial”, entorn a la gran matrona d’un clan gità que opera a l’illa balear, i dels conflictes i tensions que ha de capejar, no essent el menor que la ciutat pretén expulsar-los dels terrenys que ocupen per desplegar un complex urbanístic. Film del madrileny David Ilundain, compta amb Lolita Flores per donar intensitat al personatge.
Una comèdia espanyola a la secció “Cinema amb Gràcia” ha estat igualment notòria: “Cada día nace un listo”, d’Arantxa Echevarría. Un film trepidant en què el suïcidi d’un gran home de negocis empenta un dels plançons a garantir-se un futur mitjançant el robatori d’un quadre de Murillo que atresora sa pròpia mare, davant la crisi econòmica i fallida que amenaça la família i l’empresa. Els executors del robatori són de baix estrat social o arruïnats, i una màfia gallega anirà a per ells per causa de deutes contretes. Un mosaic esperpèntic de primer ordre, on tothom s’encalça i es menja el fetge, que no dóna un segon de respir. Hugo Silva, Susi Sánchez, Belén Rueda, Dafne Fernández, i la nena prodigi Sofía Otero constitueixen junt amb d’altres actors igualment destacats un repartiment molt eficient.
A la secció Zona Oberta, mereix esment, entre d’altres, la britànica “Good Boy”, de Jan Komasa, amb un relat extrem en què un matrimoni desfet per la pèrdua d’un fill, reforma jovent esgarriat mitjançant un perllongat rapte que cerca redreçar-los de manera dràstica i potser fer-los part de la família perquè així ompli l’esqueixant buit de la pèrdua: un film fosc i intens. També esdevenen nutritives “The Ozu Diaries”, documental nord-americà molt complet de David Raim entorn de la vida i obra del cèlebre director japonés Yasujirô Ozu; i la francesa “Homenatge a Catalunya”, de Frédéric Goldbronn, que es basa en el llibre homònim que escriguera George Orwell, on hi vessà la seva experiència contra els rebels franquistes a la Guerra Civil. El film es fonamenta amb imatges enregistrades per la CNT.
Dins la secció “Art al cinema”, ha estat esplèndid el nou lliurament del cèlebre cineasta britànic Phil Grabsky i del seu inseparable David Bickerstaff: “Caravaggio”, dins la col·lecció de documentals d’art de referència ‘Exhibition on Screen’. Un recorregut per la vida atzarosa i obra d’aquest gegant de la pintura barroca, un hiperrealista avant la lettre, com mai no s’ha fet, amb l’habitual barreja d’imatges dels seus impressionants quadres, plens de relat i drama, amb l’opinió d’experts i parts dramatitzades.
Durant aquests dies, han visitat el certamen professionals com ara Willem Dafoe, Fatih Akin, Arantxa Echevarría, Damiano Michieletto, Jean-Paul Salomé, Haifaa Al-Mansour, Emma Vilarasau, José Luis Garci –premi d’honor d’enguany–, Janicke Askevold o Remi Bezançon. S’han projectat 90 films, d’entre ells 19 catalans i 21 espanyols.
