Jaume Claret Muxart va presentar el seu debut a la direcció, Estrany riu, al Festival de Venècia. El seu primer llargmetratge és drama coescrit amb Meritxell Colell que narra el viatge d’emancipació d’un adolescent durant unes vacances familiars en bicicleta a la vora del Danubi. El projecte va ser un dels guions desenvolupats a la primera edició de la Residència de guions de l’Acadèmia del Cinema Català i va ser seleccionat per participar en el Festival Internacional de Cinema de Venècia. Després d’aquest fulgurant inici arriba als nostres cinemes aquest 3 d’octubre.
Protagonitzada pel debutant Jan Monter, compta amb Nausicaa Bonnín i Jordi Oriol entre els protagonistes. Bernat Solé, Francesco Wenz i Roc Colell també formen part del càsting. Estrany riu s’ha rodat acompanyant el recorregut real dels personatges al llarg del curs del Danubi, des de la regió alemanya de Baden-Württemberg fins a Àustria, passant per Baviera. La pel·lícula està rodada en català i en format analògic de 16 mm, aportant una textura visual íntima i evocadora.
Estrany riu: un viatge personal
El film s’inspira en els viatges en bicicleta que el director va fer amb la seva família pels rius d’Europa. Segons paraules del mateix Claret Muxart:
“Després de set anys de preparació, rodar aquesta pel·lícula ha estat una experiència intensa, familiar i sanadora. Hem vist com els actors joves creixien dia a dia, guanyant confiança amb cada escena. Hem aconseguit capturar moments de calma, on l’emoció es transforma en una trobada, una carícia o una conversa íntima sobre l’amor. Amb aquesta pel·lícula esperem haver creat una obra fresca, personal i sorprenent.”
La pel·lícula segueix el viatge iniciàtic del Dídac, un adolescent de vacances familiars pedalant per la riba del Danubi. El viatge des de la Selva Negra fins a Àustria s’altera quan coneix l’Alexander, un noi misteriós que apareix i desapareix entre les aigües. La seva presència desperta sentiments desconeguts en el Dídac. Aviat començarà a tensar la relació amb el seu germà Biel i amb la seva mare, la Mònica, que veu en ell ressons del seu propi passat. “L’adolescència és, per si sola, un gènere cinematogràfic. Una etapa de canvis profunds que el cinema pot capturar com cap altre art. La nostra voluntat ha estat explicar aquesta transició des de la mirada d’un adolescent d’avui dia. També ho retratem des del vincle amb la seva família, que l’acompanya i el transforma”, afegeix el director.
Amb una narrativa travessada per la fabulació i el realisme poètic, Estrany riu beu del cinema francès dels anys trenta (Jean Epstein, Renoir o Vigo), de l’obra d’Agnès Varda i Terence Davies. També té inspiració del cinema asiàtic dels anys noranta, especialment Hou Hsiao-Hsien i Edward Yang.
“És un homenatge a la meva família. Una celebració d’aquella educació que vaig rebre, i un retrat de la vocació i la passió d’uns pares que transmeten als seus fills la vida i l’art.”
