El rastre del llop, el nou llargmetratge d’Ángeles Hernández (Faro, 2023), proposa una inquietant mirada al futur distòpic que no sembla massa llunyà. A la Catalunya d’aquest film hi ha una crisi climàtica que ha convertit l’aigua en un bé escàs i la supervivència s’ha imposat com a única llei. En aquest context asfixiant, un govern autoritari instaura la política del fill únic i condemna a una mort programada totes aquelles persones que decideixen tenir-ne més d’un mitjançant la vacuna Saturn25. El fàrmac és letal vint-i-cinc anys després de ser administrat.
Ambientada en aquest món distòpic, la pel·lícula combina thriller i drama familiar per explicar la història de la Sofia (Elisabet Casanovas). Aquesta jove que torna a la casa familiar després de deu anys d’absència, marcada per la mort del seu germà (Carlos Cuevas). El retorn força la protagonista a retrobar-se amb el seu pare, en Gabriel (Andrés Herrera). En arribar descobreix que està greument malalt a causa dels efectes de la vacuna Saturn25, just quan es compleix el quart de segle des de la seva inoculació.
La convivència entre pare i filla, carregada de silencis, retrets i ferides obertes, es desenvolupa en paral·lel a una societat a punt d’esclatar per la manca d’aigua. A més, segons diuen al germà el va matar un llop, un fet ben estrany tenint en compte que mai no n’han vist cap per la comarca. La pel·lícula flirteja amb el cinema fantàstic i cou a foc lent els misteris i secrets dels seus protagonistes. Les sequeres que hem patit al segle XXI i la pandèmia de la Covid-19 es noten subtilment en el rerefons referencial del metratge.
El rastre del llop i les lloses del passat
El conflicte íntim familiar serveix a la directora Ángeles Hernández per abordar qüestions de molta actualitat. La pèrdua d’un recurs essencial com l’aigua, l’emergència climàtica, la responsabilitat col·lectiva davant les decisions polítiques i la fragilitat dels vincles familiars en temps extrems. La casa familiar, l’única del poble amb un pou capaç de generar vida, es converteix en un espai simbòlic on la supervivència física i emocional són dues cares de la mateixa moneda.
El rastre del llop és paper protagonista al cinema d’Elisabet Casanovas, coneguda sobretot per la sèrie Merlí. Al seu costat hi trobem Andrés Herrera, un dels rostres habituals de Com si fos ahir i Carles Francino completa el nucli dramàtic principal. El repartiment es completa amb Miki Núñez, Carlos Cuevas, Elena Gadel i Lluïsa Mallol. Aquesta coproducció amb l’Argentina està produïda a casa nostre per Mr. Miyagi Films. També compta amb la participació de 3Cat i el suport de l’ICEC i l’ICAA. El rastre del llop arriba als cinemes de la mà de la distribuïdora catalana Alfa Pictures.
