Cada any, més de 140.000 nens sols travessen el corredor migratori que condueix a la frontera nord de Mèxic, intentant entrar als Estats Units des de Tecún Umán i el riu Suchiate, a lafrontera sud amb Guatemala, fins a Nogales, a la frontera nord amb Arizona. Milers d’ells no sobreviuen. Cada any. Milers. La resta, sobreviuen exposats a la violència de controls policials, màfies i altres migrants. I, tot i el patiment del camí, saben perfectament que l’objectiu no és la frontera, sinó passar-la i sobreviure a l’altre costat amb més violència.
El director Román Parrando, amb una experiència més que demostrada en cinema, televisió i, sobretot, periodisme documental, elabora una ficció que neix d’aquesta realitat. Fruitd’una investigació exhausta, “Andy” recrea des dels mateixos escenaris els perills de l’èxode i la frontera.
Un rodatge entre la ficció i la realitat
La pel·lícula narra la història de Andy (Leslie Vázquez Gómez), una nena de dotze anys que recorre la principal ruta migratòria de Mèxic per tal d’arribar als Estats Units i retrobar-se amb la seva mare. Acompanyada de Fernando (Emiliano López Quintana), un altre nen més inexpert, s’enfrontaran als perills del camí intentant sobreviure a la persecució de la policia, rutes de traficants i la violència envers ells. Si la situació del migrant ja és de per sí d’extrema vulnerabilitat, s’hi afegirà també el component de gènere, que la protagonista trampejarà fent-se passar per nen.
Per més que el resultat sigui una ficció, l’equip de la pel·lícula va viatjar durant un any i mig pels mateixos espais per on transiten aquests milers de nens migrants. Visitant les estacions de tren, els albergs i les rutes salvatges, van documentar-se per tal de reproduïr amb cura i respecte aquesta experiència traumàtica. Així, el guió de la pel·lícula es va anar ampliant i modificiant. El relat d’Andy no és una el d’una persona concreta, sinó el resultat de milers d’experiències compartides. En paraules del director: «(Andy és) una ficció travessant un món real que no s’atura per ser filmat. Una pel·lícula que no intenta explicar la migració des de fora, sinó acompanyar-la durant un tram del camí»
Gravada amb una càmera a la mà i so en directe, el resultat és una road movie amb aire de thriller. Però, sobretot, intenta aportar una pàtina de realisme que traslladi a la pantalla l’angoixa i el neguit d’aquest viatge. Un testimoni ficcionat però curosament versemblant. Un cop a la cara de tots aquells, poderosos o no, que utilitzen les vivències d’aquests nens i nenes (i, pitjor encara, l’odi cap a ells) per treure’n algun benefici.
La pel·lícula està produïda per Mundo Cero en col·laboració amb RTVE. S’estrenarà a sales el 10 de juliol.
